CAN VINARDELL, COVA DE

CovaGarrotxaDénivelé : 12 mDéveloppement : 48 m

Synonymes : Ca l'Agustí, Cova de, Vinyeta, Cova d'en

Bonica cova prop de la Mare de Déu de les Agulles (Montagut i Oix).

La boca té forma trapezoïdal, amb una amplada de l'ordre d'un metre. Ens cal entrar ajupits, però immediatament s'eixampla i ens podem posar de peu.

A grans trets, podem descriure la cavitat com una sala de contorn força irregular, amb pendent descendent i amb una alçada de sostre més aviat modesta. La sala, molt concrecionada, es troba subdividida per un seguit de massissos estalagmítics i alineacions de columnes que originen saletes i passadissos d'aparença laberíntica. Podem diferenciar dues saletes ben definides, la primera a l'entrada i la segona més cap el fons, ambdues de gran bellesa però especialment la segona. D'aquesta neix una galeria en rampa que després de 9 m finalitza al punt més baix de la cavitat -12 m. El recorregut total assoleix els 48 m.

La cova és coneguda de fa temps per la gent del país i també per alguns excursionistes locals, però en general és molt poc coneguda.

Visitada els dies 1-4-1973; 8-3-1975 i el 21-11-1976 per Oleguer Escolà i altres, amb finalitats biospeleològiques. Encara que les úniques dades que coneixíem eren d'una informació oral facilitada pel company Escolà que gairebé s'havia esborrat de la seva memòria.

Sigui com sigui, la cavitat surt reflectida al mapa de l'Editorial Alpina des de l'edició de l'any 1973, tant a la cartografia com al catàleg inclòs a la guia que acompanya el mapa. El nom que figura és 'cova de Ca l'Agustí o d'en Vinyeta'. El símbol de cova figura retolat a la cartografia en un punt no gaire llunyà a la Mare de Déu de les Agulles. I, des d'aleshores, aquesta situació s'ha mantingut invariable fins a les edicions més recents del mapa Alta Garrotxa de l'Editorial Alpina.

No és fins el 28 de gener de 2025, que el companys Cardona, Cuenca i Samarra acompanyats per l'Albert Sancho i l'Albert Sala poden explorar la cavitat i fer els treballs de catalogació.

Coleòpters:

Parvospeonomus delarouzeei (Fairmaire, 1860) Oleguer Escolà 21-XI-1976

Carabus rutilans Oleguer Escolà 1-IV-1973



Escorpins:

Belisarius xambeui Oleguer Escolà 8-III-1975



Isòpodes:

Cylisticus esterelanus Oleguer Escolà 21-XI-1976



Gastròpodes:

Discus rotundatus Oleguer Escolà 21-XI-1976


Helicodonta obvoluta id.


Oxychilusdraparnaudi id.


Sandablia cylindrica id.


Vitrea crystallina id.

Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1980).-'el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4): 1-296. Ed Políglota. Barcelona.



Escolà Boada, Oleguer; Bellés i Ros, Xavier.(1984).-'Distribució geogràfica dels Speonomus del subgènere Parvospeonomus (Col. Catopidae Bathysciinae) al vessant meridional dels Pirineus'. III Sessió Conjunta d'Entomologia, pp. 19-28.



Miret, Francesc i García, Martí et alt.(1999).-Coves de l'Alta Garrotxa pp:1-108. GEB. Badalona.



Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. ECG/FCE.



Vives, Eduard. (1981).-'Belisarius xambuei E. Simon, l'escorpí de les coves catalanes'. SIS (8):8-13. SIS-CET. Terrassa.



Totes les dades, topografía i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 10-2-2025. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GE Badalona)