CASA SANTA, COVA DE LA

Una boca de menys d'un metre tant d'amplada com d'alçada dona pas a un curt conducte ascendent que ens situa en una àmplia sala dividida en dos parts degut que a la meitat de la sala trobem un sostre baix que dóna la sensació que la divideixi en dues parts. En aquesta primera part al sostre trobem un conducte ascendent sense continuació, mentre que al terra hi han alguns petits gours amb aigua. Passat el sostre baix trobem la part més àmplia de la sala amb el terra amb bastants blocs.

Coneguda des de temps remots. La primera referència que coneixem és d'en Faura i Sans (1911) que fa esment de la Casa Santa en el resum d'una excursió l'agost de 1910 per la zona d'Organyà junt amb els bioespeleòlegs Jeannel i Racovitza. No la visiten, però dóna la informació que li havia facilitat Ceferí Rocafort, natural de la Pobla de Segur i soci del CEC.

No és fins l'abril de 1964 que, en una “extensió” de l'Operació Solsonès, espeleòlegs de diferents grups visiten la zona de Cabó i entre les cavitats visitades citen la Cova de la Casa Santa, dient tan sols que es tracta d'una petita cavitat (Escolà, 1977).

A finals de 1965, en un treball monogràfic sobre el Boumort (Senent i Victoria, 1965) fan esment d'aquestes exploracions sense donar dades però afegeixen al treball una anomenada Cova Santa, però donant únicament una ubicació aproximada que s'acosta a la de la Casa Santa.

En el Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borràs; Miñarro; Talavera, 1978) només apareix aquesta última.

En una guia excursionista del Boumort (Cortès, 2005) es cita la Casa Santa i es dóna una situació prou precisa però sense pràcticament cap detall més.

Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (de Valles, 2009) apareixen ressenyades totes dues, pràcticament sense dades concretes.

A hores d'ara estem pràcticament segurs que ambdós topònims es refereixen a una única cavitat, la Cova de la Casa Santa.

Al mapa de l'ICGC, en aquesta mateixa zona apareix citat un topònim: Pou de la Casa Santa, que desconeixem totalment a que es refereix.

1. Faura, M. (1911).- “Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana” Bol. R.Soc. Española de Hist. Nat. Madrid.
2. Senent, J.; Victoria, JM. (1965).- “Datos para el conocimiento espeleológico del macizo del Boumort” Montaña(100): 269-281. CEC – Barcelona.
3. Escolà, O. (1977).-”La Bòfia de la Matella de les Planes i la Bòfia del Tossal del Morro (Cabó, Organyà)” Espeleòleg (25): 313-322 ERE – CEC. Barcelona
4. Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F: (1978).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya): 166. Ed. Políglota. Barcelona.
5. Cortès, M. (2005).- La Serra del Boumort i muntanyes veïnes. Centre Excursionista de Lleida: 380 pp. Cossetània Edicions. Valls.
6. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3. 379 pp. EC de Gràcia i Federació Catalana d'Espeleologia.

• Dades de la situació de la cavitat obtinguda de Youtube, vídeo de l'associació d'amics de la vall de Caboet.
• Totes les dades, coordenades, topografia i fotografies han estat facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).