Conjunt de dues petites coves, la més gran de 28 m. de recorregut, a la Coma de l'Embut (Núria).
Description
Es
tracta de dues petites coves separades entre elles de 6 metres. La
més gran presenta una galeria lleugerament ascendent i coberta en
bona part per productes clàstics. En els primers metres presenta una
amplada d'uns 5 metres que va disminuint progressivament fins al tram
final on resta tancada. A pocs metres de la boca, a l'esquerra, hi ha
un petit conducte lateral que tot seguit es fa impenetrable. En total
presenta un recorregut de 28 metres.
L'altra
cova és un curt conducte de tan sols 8 metres de longitud i de
sostre que va baixant fins a fer-se impenetrable.
Topographies
Topographie principale
Les topographies peuvent être vues en taille réelle.
El
setembre del 1953, membres del GES – CMB en la seva segona visita
al Forat de l'Embut, citen al llibre d'activitats 'una
cova prop de l'Embut'
que pensem podria tractar-se d'aquestes coves. Alexandre Carreras, en
el seu article sobre la vall de Núria (Cavernas nº 3, 1964) ja fa
una breu descripció d'unes petites coves (sense donar-lis cap nom)
situades per damunt del Forat de l'Embut i les situa en un esquemàtic
mapa que acompanya l'article. Sens dubte es tracta d'aquestes
mateixes coves. A principi de
juliol del 1971, membres de la SIE – CEA les exploren i
topografien, tot batejant-les com Coves del Catau de l'Ós. Cal dir
que aquesta denominació va ser un pur caprici dels exploradors, el
topònim catau
no és genuí i si tenen algun nom popular a la zona, el desconeixem.
L'octubre del 2006 són visitades i topografiades de
nou per membres del GE Badalona. En el decurs d'un programa
d'estudi (2007-2012) portat a terme a la vall de Núria per
investigadors de les universitats de Barcelona i de Clermont-Ferrand,
en una de les campanyes es va visitar aquesta cova, tot realitzant
treballs de caire arqueològic i sedimentològic.
Posteriorment
els treballs d'excavació han continuat i en les darreres campanyes,
a càrrec de l'IPHES i l'ICAC (Tarragona), s'han constatat
l'existència d'importants ocupacions prehistòriques amb les restes
de cubetes de combustió per a l'explotació de malaquita,
combustible vegetal carbonitzat, etc.
Després
de la darrera campanya d'excavació (26 d'agost al 6 de setembre de
2021) i d'acord amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del
Freser s'ha procedit al tancament de la cavitat amb una reixa de
ferro, segons hem pogut saber per la premsa i TV3 (octubre 2021).
Segons sembla aquesta cavitat és la cova prehistòrica a més alçada
de tot el Pirineu.
Bibliographie
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 4 (el Ripollès, la Garrotxa i
l'Alt Empordà).
296 pp. Ed. Políglota. Barcelona.
Carreras,
A. (1964).- “Los fenómenos kársticos del valle de Núria”.
Cavernas
(3): 102-112. Grup d'Espeleologia de Badalona
Valles,
J. de (2009).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya. Vol. 3:
381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana
d'Espeleologia. Barcelona.
