COLL DE TRES CREUS, AVENC DEL

La boca allargassada permet davallar per un pou de 5 metres tot desgrimpant per les seves llises parets. En el seu fons, i en direcció S, una gatera molt incòmoda per entrar-hi porta a una saleta final en pendent, on amb prou feina hi caben dues persones i on s'assoleix el punt de màxima fondària (- 6 m.).
Estructurat sobre una diàclasi N69E-S69O. En el pou d'entrada s'observen algunes clares formes d'erosió, encara que la cavitat resta sotmesa a un procés de sedimentació que gairebé obtura el pou d'entrada.

Tot pensant que aquell petit forat de poc més de 2 metres de fons i situat vora el Coll de Tres Creus, podia ser l'anomenat Avenc de Tres Creus a la Guia monogràfica de Sant Llorenç (CET, 1935) i del que no se'n tenia cap notícia, va fer que, a principi del 1984, de primer membres de la SIS i després del GES Terrassa, es posessin a buidar els sediments que tapaven el petit pou d'entrada, fins aconseguir arribar al punt final. Constatant però, que de cap de les maneres podia ser l'esmentat Avenc de Tres Creus i que molt possiblement aquest sigui el que molts anys després es va batejar com Avenc del Picarol ??.

1. 
   Badiella, X.; Buil, A. (1984).- “Els petits avencs de la nostra muntanya (XVI)” Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (38-39): 860-863. Terrassa.

2. 
   Badiella, X.; Claverí, J. i alt. (1985).- “Sobre algunes cavitats noves o poc conegudes als conglomerats de Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac i Riu Ripoll”. GES (4): 3-24. Butlletí Informatiu del GES del Club Muntanyenc de Terrassa.