ENCANTATS, COVA DELS

L'entrada de 4x2 metres, dóna pas a una galeria recta de 32 metres, al final de la qual, mitjançant un pas molt estret, entra en contacte amb una nova part de la cavitat d'uns 15 metres de desenvolupament i de seccions més àmplies, recoberta per la litogènesi.

En aquesta darrera part de la cavitat fa anys que no es pot accedir, ja que es troba totalment plena de pedres i sediments que impossibiliten el pas.

Coneguda des de temps immemorial per la gent del país, l'any 1936 J. Teixidor (UEC), les cita com coves d'Avellanosa.

A. Tolrà (SIEP) la visita el 1968 i la topografia.

A la cova trobem uns curiosos gravats a la roca, els quals sembla ser que tenen certa semblança amb els localitzats a la cova del Tabac a Camarasa. L'any 1998, prèvia sol·licitud del permís corresponent al servei d'Arqueologia de la Generalitat, s'efectuaren dues visites per tal d'analitzar la possibilitat d'una intervenció Arqueològica més generalitzada sobre la cavitat.

Alcalde, Gabriel; Saña, Maria; Agustí, Josep. (2000).-'Els gravats rupestres de la cova dels Encantats (Ogassa, Ripollès)'. Actes de les V jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona. Olot.

Borrás, J.; Miñarro,JM; Talavera,F.(1980).-'el ripollès, la garrotxa i l'alt empordà'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol 4):1-296. ed. Políglota. Barcelona.

Busquets, Francesc; Freixa, Montse; Surinyac, Meritxell. (1993).- Inventari del Patrimoni Arqueològic. Ripollès nº 4.

Teixidor, J. (1936).-'Excursió a les coves d'Avellanosa (Coll de Pal, Pardines, Ribes)'. Butlletí UEC (octubre-1936):138-140.

Tolrà, A. (1968).-'Resultado de la Operación Cavallera'. Boletín Espeleológico SIEP (4):2-5. SIEP-CE Poblet. Barcelona.

Tolrá, A. (1968).-'Cova dels Encantats'. Geo y Bio Karst (16-17):22-24.

Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa i Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.

Situació, dades i fotografies facilitades per Nil Hosta Ferrer i Tanit Sanmartin. Maig de 2025.