ENSORRAMENT, COVA DE L'

Aquesta cavitat, d'uns deu metres de recorregut, es troba més enlairada que la seva companya, i la part superior de la seva boca es troba travessant un paquet de conglomerat rogenc.
Contràriament a la cova de la Cabrafiga, la cova de l'Ensorrament passa aviat de l'estretor inicial a una amplada de 2 metres per una alçada de més de 5 metres. Hi destaquen dues voltes al sostre i unes colades estalagmítiques a la paret dreta. També hi són presents els anemolites en alguns trams. La cova segueix una diàclasi S-N, trobant al fons una galeria impracticable.
Els blocs d'entrada que donen nom a la cova, formen part de l'escenari on s'hi representa el desmantellament de la muntanya. Aquest fenomen és el que en geologia es coneix amb el nom de retrocés del cingle i que en el cas de la cova de l'Ensorrament suposa la pèrdua de la seva funcionalitat com a col·lector d'aigües i també una progressiva reducció del seu recorregut. El que avui són muntanyes, demà seran valls.

Descoberta i explorada el maig del 1961 per membres del GES – CMB (O. Andrés i J.Mª Torras) que les inclouen (sense topografia) en el catàleg espeleològic de Sant Llorenç de Munt (1974).
El gener de l'any 2000 és retrobada i topografiada per membres de la SIS del CE Terrassa.

1. 
   GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

• 
  Textos, topografia i fotografia extrets del web: caudelguille.net (Jordi Guillemot)