FALUGUES, COVES DE SES

Coves nº 1 i 2
Quan arribem al primer turó hem de continuar pel petit coll que ens aproparà al segon turó. Abans de pujar agafarem un caminoi que baixa a la dreta que ens conduirà a las coves 1 i 2 ,que es troben a peu de la paret que mira al mar.
Aquestes dues cavitats de formes arrodonides obertes al granit, separades lateralment per un parell de metres, són les que es citen d’aquesta zona en les referències conegudes fins l'actualitat. Les mesures d’aquestes dues cavitats oscil·len entre els 3 m de llarg per 1,50 m d’ample i 1,80 m d’alt.


Coves nº 3 i 4
D’aquestes dues coves i de les dues següents, no és disposava de cap referència, van estar localitzades casualment per membres del GEB quan buscaven les coves 1 i 2.
Aquestes dues coves tenen unes dimensions més petites que les anteriors, 2,50 m de llarg, per 2 m d’amplada i 1,50 m d’alçada. També estan situades en paral·lel molt a prop una de l’altra.


Coves nº 5 i 6
Estan situades a la carena, al costat de l’esquerra del segon turó.
De nou ens trobem amb dues coves situades en paral·lel amb proporcions i algunes morfologies amb evidències tectòniques semblants a la 3 i 4, però amb el sostre més baix 2,50 m de llarg per 2 m d’amplada i 1 m d’alçada.

Esmentades per l'historiador i polític begurenc Josep Pella i Forgas a la seva Historia del Ampurdan (1883), atribuint el seu origen a unes excavacions fetes pels fenicis.
Recollida per Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) i posteriorment en la resta de catàlegs espeleològics de la comarca.
Estudis recents (2011) fets conjuntament per les universitats de Girona i Barcelona, han determinat que el seu origen és del tot natural classificant-los com a tafoni.
El 13 d'agost de 2016, membres del GE Badalona topografien aquestes dues cavitats, a la vegada que localitzen i topografien altres quatre petites coves properes a les ja conegudes.
Al llarg del temps s'han creat llegendes i misteris al voltant d'aquestes petites cavitats.

1. Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'oson, el vallès oriental i el maresme”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):35. Edit. Políglota. Barcelona.
2. Valles, Jordi de. (2010).-”Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol-4):132. ECG/FCE.

• Fotografies extretes del blog:ca.blog.costabravas.com
• Actualització de fitxa l'octubre de 2017 amb les dades, coordenades, topografies i fotografies, extretes del web del Grup Espeleològic de Badalona (www.geb.cat) post del dia 30-1-2017. Autors de l'article Ana Ruiz, Josep Cuenca i Francesc X. Samarra.