Avenc de les Fonts del Ritort

Dins d'un embut d'uns 8 metres de diàmetre, originat per una dolina d'enfonsament (sembla que recent) s'accedeix a un únic pou de 12 metres de desnivell (des del llavi inferior), normalment ruixat i amb el fons totalment curullat pels materials que es desprenen pel desmantellament de la dolina exterior. Els primers metres de descens són un tant subverticals i de parets molt terroses que s'esllavissen. Aquest efecte ha fet que el pou hagi perdut uns 8 metres de fondària respecte a la primera exploració (2011). No seria estrany que en un temps relativament curt la cavitat resti totalment curullada.
Tot el relleu d'aquest sector està recobert d'un potent sòl, i aquests materials terrígens ens amaguen les roques subjacents. Segons veiem en el mapa geològic del ICGC a 1:50.000 del sector, la cavitat es troba en materials paleozoics, en un conjunt de roques metamòrfiques del Cambroordovicià, (calcàries, dolomies i marbres), en proximitat als esquists i unes fàcies de contacte skam.

La primera notícia de la cavitat la proporciona Jaume Serrate, un dels fundadors de la SIS – CET que el dia 1 de maig del 2011 localitza la cavitat i tot seguit dóna avís a Salvador Vives. Al diumenge següent, membres de la SIS fan un primer intent de descens però porten poca corda i no arriben al fons. La setmana següent hi tornen i completen l'exploració. Li atorguen una fondària de 24 metres (des del llavi superior) i al fons hi ha un petit conducte per on s'escola l'aigua.
Cinc anys més tard, components de l'Entente Spéléologique du Roussillon, tenen informació sobre la presència de la dolina i el dia 11 de setembre del 2016 pugen a donar una ullada. L'exploren i calculen que la fondària màxima arriba als 15 metres. La denominen Doline du Costabonne.
Poc temps després, el 27 d'octubre del 2016, membres del grup de l'espeleodijous tornen a visitar l'avenc i aixequen una nova topografia. En aquell moment el pou té 12 metres de fondària i es constata el rebliment que ha sofert el fons del pou.