FORAT, FONT DEL

Per accedir a la boca, de proporcions apreciables, 1,40 metres d'amplada (0,60 a la base) per 4,50 d'alçada, cal superar un petit desnivell per una canaleta excavada per l'aigua.
Passat un bloc ens situem al vestíbul. Un rètol situat davant nostre ens indica el nom de la cova-font. Aquí la galeria té una alçada de 4 a 5 metres i una amplada de 1,40 metres.
Més endins la galeria es va estrenyent fins a poc més de mig metre. Després de travessar la font pròpiament dita, que és un petit bassal, la planta ascendeix fins a superar els 1,70 metres de desnivell.
A la nostra esquerra, i a uns 2 metres d'alçada, hem deixat un petit forat perpendicular a la galeria principal.
Ara ens trobem davant d'una galeria estreta de 2 metres de longitud. A la nostra dreta la diàclasi es fa impenetrable i per ella baixa una colada cap als nostres peus. Seguim la galeria estreta que finalitza després de superar un incòmode pas d'un màxim de 40 centímetres de secció.
Ens trobem abocats a un pouet estret de 1,80 metres de fondària. Un cop adreçats, seguim sense baixar de nivell fins que el pouet s'eixampla i podem baixar millor.
Pels nostres peus corre un minso cabal d'aigua en direcció a l'exterior. El sòl és ple de petitíssims gours i el sostre és pla seguint l'estratificació. Si tirem enrere veurem que la galeria finalitza sota el pas estret amb un sòl ple de còdols per on s'infiltra el petit cabal. Si seguim el nostre recorregut pel pis inferior (d'on ve l'aigua), aviat se'ns estreny la galeria i el sostre s'abaixa fins que arriba al final on es comunica amb el pis superior per un pas impenetrable.
En canvi, pel pis superior deixem a la dreta un forat pel qual baixa una petita colada que ens dificulta l'avanç i arribarem al final de la galeria quan veiem la comunicació amb el pis inferior. Al nostre damunt veurem un conducte impenetrable adornat amb una petita colada.
Sembla tractar-se d'una antiga surgència que ha anat reduint el seu cabal fins a convertir-se actualment en una petita font. (Anglés, 1993).

Ja és esmentada a la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt editada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1935.

1. 
   Anglés, Marc (1993).- “Font del Forat”. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (76-77-78-79): 231-233. Terrassa
2. 
   GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.