Balmes de Gramenet

A les balmes s'hi accedeix per la part més oriental, aquestes es troben en dos trams separats per uns 30 metres en el mateix pla d'estratificació. La més gran es troba sota mateix d'un barranc per on hi acostuma a baixar un fil d'aigua i té 19 metres de fons. A l'interior trobem diversos compartiments delimitats per parets de pedra i tàpia, seguint cap a ponent trobem un forn en perfecte estat de conservació i seguint uns 30 metres més cap a ponent trobem l'altra balma, on les restes d'un mur tanquen el recinte d'aquesta balma de 12 metres de fons.

Les balmes de Gramenet van estar habitades fins l'any 1920.
Aquestes balmes, apareixen citades en diverses guies excursionistes, però la primera vegada que apareix publicat un article sobre la balma és a l' “Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes” d'en Josep de la Vega; malauradament aquest s'equivoca confonent les balmes de Gramenet amb la cova de l'Hereu.
L'octubre de 1994 en Gener Aymamí, Joan Reig i E. Peidró junt amb altres companys, se n'adonen de l'error i ho publiquen a la revista Excursionisme (270).
L'any 2008 en Jordi de Valles publica el volum 1 del Catàleg Espeleològic de Catalunya, en aquest apareix corregida correctament la situació de les balmes respecte a la donada per Josep de la Vega, però pel que fa a la topografia inclou la que aquest denominà com a balma de Gramenet quan en realitat es tracta de la topografia de la cova de l'Hereu.