Cova Llòbrega

Per una boca alta, més de 5 metres, es penetra en una única galeria d'uns 10 a 15 metres de longitud. Sembla que en altres temps va servir per guardar ramats.
No es disposa de topografia, per tant les dades espeleomètriques són aproximades.

Coneguda des d'antic com la Llòbrega per diferenciar-la de la cova relativament propera i que amb dues boques està il·luminada i és coneguda com la Lluminosa.
Citada per Faura en el seu Recull (1909) i per Ferraté a Espeleologia de les comarques tarragonines (1918), encara que cap dels dos dóna més dades que el nom.
No coneixem treballs específics de catalogació, encara que és molt coneguda pels excursionistes.