LLORNA, ESPLUGA

La boca de 7 metres d'ample per uns 17 d'alçada, dóna pas a una galeria que durant 30 metres conserva unes mides de 7x10 metres; mentre que la resta de la cavitat manté una secció mitja de 7x3 metres. A partir dels 40 metres des de l'entrada, la galeria inicia un fort pendent guanyant alçada, fins arribar a una sala de 25 metres d'ample per 14 d'altura. A partir d'aquí el pendent es torna més suau fins acabar en una curta gatera.
Un corrent d'aire provinent d'aquesta gatera (2015) va fer intuir una continuació i després de treure pedres fins a obrir una obertura practicable, va resultar ser una gatera ascendent d'uns 10 metres de recorregut. Aquest petit corredor va a sortir, per un forat d'1 x 0,50 metres, al terra d'una galeria força amplia que dóna a l'exterior.
Aquesta galeria és de 23 metres de recorregut, i el sostre comença a la gatera i va pujant fins a la boca on arriba als 5 metres d'alçada. Aquesta boca superior té uns 5 metres d'amplada, i a la dreta una petita xemeneia ascendent, per on es veu una possible continuació aplicant tècniques d'escalada.
El desnivell ara és de – 33,50 metres (des de la boca superior fins al punt més baix de la galeria d'entrada per la boca inferior) i el recorregut total passa a 221 metres.

Molt coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials.
En l'apèndix del seu Catàlech (1897), Font i Sagué inclou aquesta cita:
Espluga Llorna. 313): Cova d'Espluga d'Escorà.- A mitja hora al SE del poble.
Creiem que aquí hi va haver un error d'interpretació entre Font i el seu informador. S'atribueix el nom d'Espluga Llorna al poble, quan en realitat es deurien referir a Espluga de Serra. El topònim Espluga d'Escorà el desconeixem totalment, però hi cap la possibilitat que sigui una referència avui dia perduda i que en realitat sigui la mateixa cavitat.
Les primeres dades concretes les faciliten membres de la SIE – CEA que visiten i topografien la cova el 24 de setembre de 1966.
El 1973, de nou membres de la SIE – CEA, fan una nova topografia més detallada.
Finalment, el 12 de juliol de 2015, membres del GE Badalona i del GIEM Montblanc i SIS de Terrassa, en el decurs d'una visita, desobstrueixen la gatera final i accedeixen a una galeria que desemboca en una boca superior.

Coleòpters

• 
  Stygiophyes latebricola (localitat tìpica)

1. 
   Folch,M.; Victoria,JM.;Ferro,A.(1967).-”El Karst de la Sierra de Lleras” Espeleosie (1):16-21. SIE-CEA. Barcelona.
2. 
   Tomàs i Corretgé, Xavier.(1973).-”Descripción y estudio de los fragmentos ceramicos hallados en la cueva Espluga Llorna” Espeleosie (14):35-45. SIE-CEA. Barcelona
3. 
   Victoria, J.M.;Iñigo, G;Rovira, J.(1974).-”Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp.(Lérida). Espeleosie (16):71-120. SIE-CE Àliga. Barcelona.

• 
  Dades, coordenades i fotos de Julio Serrano i Montse Roca, extretes del blog espeleobloc.blogspot (apunt del dia 22-9-2012).
• 
  Revisió coordenades i actualització de dades, topografia (2015) i fotografies zona superior, extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 3-9-2015. Autors fitxa: E. Porcel (GEB) i J. Pallisé (GIEM / SIS).