LLOSA, AVENC DE LA

Integrat per un únic pou de poc més de 20 metres de profunditat dividit en dos trams a la seva meitat per un replà en fort pendent originat per l'acumulació de blocs. El seu fons presenta una curta rampa entre blocs on acaba la cavitat a la cota – 23 m.
Pou d'aspecte campaniforme amb les parets recobertes per colades i algunes estalactites, especialment al tram final.

La descoberta i primera exploració va ser realitzada per J.Montoriol i F.Vicens, del GES-CMB, el 26 de gener de 1949.
Essent una cavitat molt poc coneguda, el 10 de gener de 1960 membres del GIE del CE de Gràcia l'exploren tot pensant que es tracta d'una cavitat inèdita i la rebategen com Avenc de la Viola. Fins i tot l'Eugeni Marigot s'inspirà en aquest avenc per fer una curiosa maqueta (molt idealitzada) en escaiola que actualment es troba al Museu de l'Espeleologia Catalana - Centre de Documentació a la seu de la Federació Catalana d'Espeleologia.
Sempre hem pensat que hi va haver un error per part dels primers exploradors a l'hora de transcriure la fitxa d'aquesta cavitat i la de l'avenc del Marianet i els hi van canviar el nom d'una per l'altra. Possiblement, el Marianet era el pastor que els hi va indicar la cavitat i en canvi, el catalogat amb el seu nom té una roca llisa, a manera de llosa a la seva boca.
Actualitzem la fitxa (març 2016) tot incloent la topografia original que van fer els membres del GIE l'any 1960 i una fotografia de la maqueta feta per l'Eugeni Marigot.
A finals de març del 2017, en una visita de membres de l'ERE – CEC, es troben a la boca pintat el nom d'Avenc de Marianet. Sembla que el “pintor del Garraf” s'ha fet ressò de la nostra hipòtesi sobre el canvi de nom quan es van publicar les dues cavitats i ha decidit tirar pel dret. El fet és que aquesta hipòtesi difícilment serà comprovable i per tant pensem que serà millor deixar els noms tal i com han estat sempre. De moment (abril 2017), l'Avenc del Marianet no ha estat objecte de cap pintada a la boca.

1. 
   Borràs, J. (1974).- Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. II. 166 pp. Barcelona.
2. 
   Montoriol, J. (1954).- “La hidrología kárstica del Pla de les Basses y sus relaciones con la de otras zonas del macizo de Garraf (Barcelona)” Speleon. T. V (1-2): 55-104. Universidad de Oviedo.
3. 
   Rojas, J. (1960).- “Un hallazgo en Garraf” Cordada (58): 10. Ed. J.Mª Armengou. Barcelona.

• 
  Revisió coordenades i foto boca actual facilitades per Alfred Montserrat (ERE - CEC)

• 
  fotos 'JNC' facilitades per Jordi Navarro, (Centre Excursionista de Castellar del Vallès).