MANOU, COVA DEL

Una boca circular de 0,70 metres de diàmetre dóna pas a un ressalt vertical d'un metre de desnivell aproximadament, que comunica mitjançant un pas baix de sostre a la cambra principal de la cavitat, d'uns 12 metres de longitud per 2-3 metres d'amplada. El seu sòl és gairebé pla amb punts molt localitzats coberts per enderrocs, producte d'un procés clàstic poc important. 
A l'extrem d'aquesta cambra s'inicia una galeria estreta, lleugerament descendent i amb un petit ressalt que porta a una minúscula saleta on acaba la cova.

La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la de l'exploració feta el dia 13 d'abril del 1898 pel metge i soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya a Rodonyà, en Pau Teixidor. Durant l'exploració va fer unes petites cates tot trobant restes òssies i de ceràmica.
No és fins el 23 de juliol del 1910 que es té coneixement d'una nova exploració portada a terme per Marià Faura i Pere Mir.
A partir d'aquesta data no tenim coneixement de cap més visita, a excepció de la de la gent que es va amagar durant la guerra, segons va explicar un home molt gran de la Nou de Gaià que va acompanyar a membres de la SIE-CEA l'estiu del 1980 i que ells mateixos van tornar per topografiar el febrer del 1981.
Faura (1911) li va assignar el sinònim d'Avenc de la Serralta.

1. 
   Faura i Sans, M. (1911).-”Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana”. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural (VI):425-591.
2. 
   Miñarro, JM. (1985).- “ Fitxes de cavitats: Cova del Manou (Vespella, el Tarragonès). Circular del Centre Excursionista Àliga (289): 6-7. Barcelona.
3. 
   Teixidor, P. (1898).- “Cova del Manou”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (55): 201-204. Barcelona.

• 
  Revisió de coordenades i foto boca facilitades per Joan Pallisé i Ramon Sendra