La
cavitat presenta una forma lleugerament subrectangular en l'única
sala habitable, si més no, utilitzable amb una certa comoditat.
Del
sector extrem esquerra d'aquesta sala -d'uns eixos màxim de 11 per
12 metres- arrenca una galeria de petites dimensions i una longitud
màxima practicable d'uns 8 metres, en direcció N. Tanmateix,
antigament, l'esmentada sala era el sector més aprofitable de la
cavitat i hom accedia a aquesta per dessota d'una àmplia visera,
desplomada a les darreries del Bronze, i, sota la qual s'obria una
boca que en l'actualitat presenta 10 metres de diàmetre i 3,20
metres d'alçada.
Coneguda
des de temps immemorials per la gent de la contrada.
Havia
estat ocupada per diferents pobladors des del neolític fins al segle
XVII, cosa que originà molts trasbalsament en el seu interior i
detectats durant les excavacions arqueològiques.
No
va tornar a estar ocupada fins l'època de la Guerra civil espanyola
pels anomenats emboscats i pocs anys després, ja a la post-guerra,
seria amagatall d'elements republicans infiltrats i resistents en
territori franquista, els maquis. És en aquell moment que la
cavitat prendrà el nom actual.
Bibliographie
Rovira,
J.; Garriga, M.; Ferrer, M.; de la Pinta, J. (1992).- “La Cova
dels Maquis (Gallifa, Vallès Occidental): Ocupacions i
utilitzacions entre el neolític antic i el segle XVII”. Gala.
Revista d'Arqueologia i Antropologia
(1): 7-44. Museu Arqueològic Municipal. Sant Feliu de Codines.
Tota
la documentació ens ha estat facilitada per l'amic Lluís Auroux
