MAS VILAR, COVA DE

En el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2 metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant, segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix una xemeneia que puja uns 3 metres.
Tota la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament prou important de formes litogèniques.

De ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES – CMB, diuen haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES.
La primera cita concreta que coneixem és l'aportada per membres de la SIS – CE Terrassa que la visiten i topografien l'agost del 1976. En alguns treballs arqueològics l'esmenten erròniament com si fos la Cova de Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que segurament correspon a aquesta última, encara que a la Cova de Mas Vilar sembla que també s'han fet excavacions.

1. 
   Badiella,E.; Fustagueras,J.; Indurain,J. (1977).- “Estudi geoespeleològic de les cavitats dels voltants del poble de La Llacuna” SIS (5): 53-65 /Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (11): 409-421. SIS – CET. Terrassa.

• 
  Revisió de coordenades i fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC) (octubre 2016)