Petita cova de 24 m. de recorregut a Santa Maria de Miralles, (l'Anoia).
Description
En
el fons i zona superior d'una gran balma d'uns 15 metres d'ample per
uns 6 metres d'alt es localitzen tres boques que per sengles
conductes, de poca alçada, desemboquen en una àmplia sala d'uns 2
metres d'alt. Des del fons d'aquesta cambra, lleugerament remuntant,
segueix una altra galeria de dimensions més reduïdes i que acaba
tancant-se als pocs metres. En el centre d'aquesta galeria existeix
una xemeneia que puja uns 3 metres.
Tota
la cavitat, tant parets com sostre i sòl, presenten un emmascarament
prou important de formes litogèniques.
De
ben segur coneguda des de temps remots. El gener del 1951, en una
visita a la Plana d'Ancosa per part de membres del GES – CMB, diuen
haver explorat la Cova del Mas Milà, que possiblement és la mateixa
que quatre anys més tard, l'abril del 1955 tornen a visitar i ja la
citen com a Cova de Mas Vilà, encara que d'aquestes dues
exploracions només queda constància al llibre d'activitats del GES.
La primera cita concreta que
coneixem és l'aportada per membres de la SIS – CE Terrassa que la
visiten i topografien l'agost del 1976. En alguns treballs
arqueològics l'esmenten erròniament com si fos la Cova de
Valldecerves i li atribueixen un patrimoni arqueològic que
segurament correspon a aquesta última, encara que a la Cova de Mas
Vilar sembla que també s'han fet excavacions.
Bibliographie
Badiella,E.;
Fustagueras,J.; Indurain,J. (1977).- “Estudi geoespeleològic de
les cavitats dels voltants del poble de La Llacuna” SIS (5): 53-65
/Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (11): 409-421. SIS –
CET. Terrassa.
Revisió
de coordenades i fotografies facilitades per Alfred Montserrat
(ERE-CEC) (octubre 2016)
