Forat Micó

Actualment (juny de 2017), la cavitat té tres entrades. Dues boques superiors al fons de la Bòfia Gran, on per una d'elles s'hi escola l'aigua. Per la que s'obre en forma d'avenc i es va a fer cap a un meandre, s'hi pot entrar i fer la travessa, sempre depenent dels esfondraments que fan variable l'exploració.
L'entrada de la resurgència, és la que normalment farem servir per anar a la cova. No és recomanable anar en temps de pluja pel perill d'enfonsaments.
Resurgència:
Per la boca inferior de la cova de mitjanes dimensions, s'entra en un vestíbul blanc per on corre el rierol. Les caigudes de pedres fan perillós estar sota la boca d'entrada, de manera que cal passar ràpidament dins la cova.
Una primera galeria porta a una sala amb gran profusió d'estalactites. Després cal arrossegar-se pel rierol per entrar en un meandre que porta a una sala una mica més ampla, que condueix fins una altra sala de sostre alt. Aquí cal enfilar-se per mitjà d'un curt pas d'escalada. En aquest punt comença la via que condueix a les Galeries Altes de la Tuta Gran.
Si pel contrari continuem pel meandre, s'arriba a una sala seguida d'una altra sala, i després d'un pas estret, arribarem a la part més dura de la cova, on un laminador inundat fa penosa l'exploració. Passat el laminador el meandre continua amb petites galeries laterals i pisos superiors on sempre la clau està en seguir el corrent del riu aigües amunt.
Més endavant tenim una sala penjada de bones dimensions, i seguint el meandre s'arriba a l'exterior per una de les dues boques en el fons de la Bòfia Gran.
Galeries altes de la Tuta Gran:
Situats de nou en el curt pas d'escalada, un cop dalt, cal deixar un meandre a la dreta i travessar cap a l'esquerra per sobre del pou fins a trobar un pas estret ascendent. Un cop superat, seguim pujant per un curt conducte vertical fins anar a parar a una sala amb boniques estalactites. Per la part esquerra s'arriba a una altra sala que al final queda tancada per esfondraments i que deuria ser el lloc per on s'entrava antigament. Cal tornar a la sala anterior i buscar un pas estret amb un bloc caigut. Un cop superat, s'arriba a una gran galeria amb alguna petita derivació en forma de galeria blanca.
Actualment el desnivell entre la boca superior i la resurgència és d'11 metres.
La distància actual en línia recta entre boques és de 154 metres.

De fa temps tenim constància de l'existència de cavitats en aquests materials salins. Sembla ser que abans existien altres cavitats, avui enfonsades, com és el cas que ens ocupa al forat Micó.
Pascual Madoz, al seu Diccionario Geográfico escrit entre 1845-1850 ja cita aquestes cavitats.
El 1860, Cayetano Cornet i Mas, dóna una descripció molt interessant del Forat Micó, de la Bòfia Gran i altres cavitats avui en dia desconegudes, possiblement desaparegudes per enfonsaments; de les seves asseveracions, es dedueix que al segle XVIII l'extensió de l'aflorament salí era bastant menor que a l'actualitat.
Maureta i Thos el 1881 esmenten les singularitats de la muntanya de sal i, especialment, la seva morfologia que origina l'absorció quasi immediata de l'aigua de pluja i la seva consegüent circulació subterrània.
En Font i Sagué el 1987 fa breu esment del Forat Micó i la Bòfia Gran.
E.A Martel, el visita el 23 d'abril de 1901, publicant els resultats d'aquesta visita l'any 1902 a la revista Nature. En Martel desmenteix la longitud de 1.500 metres que l’atribuïen al Forat Micó, dient que, és certament exagerada i no resulta una dada seriosa. L'any 1908 a la seva obra Evolution souterraine ens parla del magnífic exemple de les coves de sal d'Espanya.
Faura i Sans, el 1911, dóna per primera vegada dades concretes de l'existència d'una cavitat que travessa el turó de Sant Onofre, segons diu en una extensió de 400 metres, reapareixent al lloc conegut per la Tanca.
El 1914, Lluís Marià Vidal Bol. Real Soc. Hist. Nat. XIV, tracta d'explicar la gènesi de la seva especial morfologia. Presenta un croquis on es veu la caverna del turó de Sant Onofre, que hauria de ser més important que el Forat Micó pel que fa a les seves dimensions.
Des de llavors i durant moltes dècades, les cavitats d'aquesta muntanya passen desapercebudes per als espeleòlegs, arribant a ser gairebé oblidades.
Ben entrada la dècada de 1960, la SIE del CEA, s'interessa finalment en aquest carst salí. Els resultats de les exploracions i la topografia del Forat Micó al que assignen 650 metres de recorregut es publiquen l'any 1969 a EspeleoSie 4. Aquesta mateixa topografia apareix publicada l'any 1970 en la guia d'excursions del Primer Congreso Nacional de Espeleología. Des de llavors ençà, la cavitat és visitada amb certa freqüència pels espeleòlegs.
El 1984, la SIS del CET, realitza una nova topografia més acurada, 640 metres de recorregut i -25 metres de desnivell, que es publicà a la guia d'excursions del 9è Congrés Internacional d'Espeleologia. Aquesta mateixa topografia ha anat apareixent en tots els articles publicats des de llavors.
El 2013 la cova està gairebé ensorrada i només es poden visitar parcialment alguns trams.
A partir del 2013 les noves desobstruccions realitzades per Victor Ferrer i una vintena de col·laboradors pertanyents a diversos clubs, junt amb les fortes pluges hagudes l'any 2016 i principis del 2017, han permès obrir de nou alguns passos que permeten visitar amb certes dificultats, una part important de la cova.

1. 
   Anònim (1986).-”La carstificació a Catalunya”. Guia d'excursió del 9è Congrés Internacional d'Espeleologia :pp 9-18. Barcelona.
2. 
   Cardona, Ferran (1987).-”Les cavitats catalanes al Diccionari Geogràfic de Pascual Madoz”. Exploracions (10):101-105. ECG. Badalona.
3. 
   Cardona Ferran. (1990).-”Segon volum: El sistema mediterrani i la depressió central”. Grans Cavitats de Catalunya (vol.2):426-431. ECG. Badalona.
4. 
   Cardona, Ferran (1990).-”El carst salino de Cardona”. Actas V Cong. Esp. Espeleologia :pp 401-408.
5. 
   Cardona, Ferran (1990).-”La vall salina de Cardona (Bages-Barcelona). Característiques i evolució d'un carst en sal”. Exploracions (14):7-34. ECG. Badalona.
6. 
   Cardona, Ferran. (1994).-”El Forat Micó y el karst en sal de Cardona. Barcelona” Mundo Subterráneo: pp 169-176. TIASA.
7. 
   Cardona, F.; Viver, J. (2002).-Sota la sal de Cardona :1-128 pp. EC Gràcia. Barcelona.
8. 
   Cardona, Ferran. (2003).-”Sota la sal de Cardona”. Espeleo-Cat (1):19-22. FAE. Barcelona.
9. 
   Ferrer Rico, Victor. (2017).-”Coves de sal de Cardona”. Forat Micó.1-88.
10. 
    Fierro, Carlos (2004).-”Cavidades en rocas no calizas. 2ª parte. Cavidades en sal de Gema”. Espeleo Madrid 2ª época (4):30-33. FME. Madrid.
11. 
    Font i Sagué, N. (1897).-”Catàleg Espeleològich de Catalunya”. But. Cent. Exc. Catalunya (33):266-274. CEC. Barcelona.
12. 
    Maureta, J.; Thos, S. (1881).-”Descripción física, geológica y minera de la provincia de Barcelona”. Mem. Com. Mapa Geol. España (9):487 pp. Madrid.
13. 
    Moreno, M.C.; Victoria,J.M. (1969).-”El karst salino de Cardona”. EspeleoSie (4):20-26. SIE-CEA. Barcelona.
14. 
    SIE-CEA. (1976).-”Guia de las excursiones a Moià, Cardona, i Montserrat”. I Congreso Nacional de Espeleología :1-34pp. Barcelona.
15. 
    Valles Tena, Jordi de (2016).-”Bages, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):114-117. ECG/FCE

• 
  Nota descriptiva, actualitzada a 2016 però ja desfasada, que ens la va fer arribar pocs mesos abans de la seva mort el company Jordi Lloret Prieto (EPD), el qual havia fet una darrera visita aquell mateix any i en la qual es deixava constància de la gairebé desaparició de la cova per ensorraments haguts els darrers anys.
• 
  Coordenades, situació i fotografies facilitades per Juli Serrano i Francesc Rubinat.
• 
  descripció actual, facilitada el 2017 per Victor Ferrer.