La
galeria d'entrada enllaça lateralment amb una galeria que es
dirigeix cap el S, en aquest punt la galeria ascendeix situant-nos
davant d'un petit ressalt de 5 metres de desnivell, el qual es pot
superar fàcilment davallant per la banda esquerra de la galeria,
aquesta continua fins una sala circular amb una gran estalagmita al
centre, en aquest tram anterior a la sala trobem una falsa galeria
superior. Així mateix en tot aquest tram trobem infinitat d'arrels
que pengen del sostre.
La
galeria continua fins una nova sala situada a un nivell inferior però
fàcilment accessible per la banda esquerra de la galeria. A partir
d'aquí la galeria va minvant les seves dimensions i s'esfondra una
mica fins arribar a una bifurcació on de seguida els dos conductes
queden closos.
Topographies
Topographie principale
Les topographies peuvent être vues en taille réelle.
La primera referència sobre aquesta cavitat és d'en Joan Ferraté a la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines
(1918), encara que únicament l'esmenta sense aportar cap dada concreta.
L'any 1946, P.Palau a la circular del Club Excursionista de Gràcia fa
una descripció d'una cova que anomena Cova dels Motllats, que és sens
dubte la Cova de la Moneda. La tardor de 1951, F.Español i A.Lagar,
en les seves recerques biospeleològiques per les Muntanyes de Prades
visiten al menys un parell de vegades la cavitat. Sabem que la
cova és prou coneguda pels espeleòlegs del Camp de Tarragona durant la
dècada dels anys 1950, però no es té notícia bibliogràfica completa fins
l'exploració de membres de la SIE – CEA l'any 1966, els qual realitzen
la primera topografia. Posteriorment, l'any 1973 l'ERE del CEC realitza una nova topografia que restà inèdita fins la seva inclusió a EspeleoÍndex..
Bibliographie
Borràs, J.; Miñarro,JM.;
Talavera, F. (1978).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt
Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp.
Ed. Poliglota. Barcelona.
Ferro, A. (1970).- “La Cova de la Moneda” EspeleoSie (8): 19-22. SIE – CE Àliga. Barcelona.
Topografia inèdita extreta de l'arxiu de l'ERE del CEC.
