Grallera de l'Obac de Marcús

Precedida d'un petit embut de 4 x 1,5 metres, la boca, en el fons, mesura 1 x 0,5 metres. El cabussament dels estrats, ben observables aquí, és de 35º al N10E. La cavitat es composa d'un pou únic subcilíndric, de parets arrodonides, que arriba als 15 metres de profunditat.
Està estructurat sobre una diàclasi única, d'orientació E15N i s'observa alguna diàclasi perpendicular que no es tradueix en la morfologia de la cavitat. La secció del pou, mínima a la boca, s'engrandeix progressivament i arriba a la màxima amplada cap al terç inferior (3 x 1,5 m.). La planta ocupada per blocs de mida petita, mesura 2 metres de diàmetre. A partir de la cota – 8 i fins el fons, l'extrem E de la diàclasi generatriu està reomplert per formació litogènica. Les parets del pou (amb lleugera descalcificació superficial, a l'igual que la concreció) presenten morfologia erosiva. En resum, es tracta d'un simple fus mig reomplert per materials exteriors.

Dins d'una de les extensions de l'Operació Solsonès, membres de l'EDES, EDECA, ERE-CEC i CE Pirenaic, exploren per primer cop la cavitat el dia 1 de maig del 1964.
Durant molts anys la seva situació exacta passa a ser una incògnita, no és fins el setembre del 2018 en que durant les tasques de recerca d'un boletaire extraviat a la muntanya d'Alinyà, el company Manel Trepat que com agent rural acompanyava els bombers, localitzen la cavitat. Aquesta és troba al Municipi de Fígols i Alinyà i no pas al de Odèn com se l'havia catalogat fins ara, i per tant també canvia de comarca, passant a estar a l'Alt Urgell enlloc del Solsonès.
Sembla ser que la denominació correcta de la cavitat és la de “grallera”, a l'igual que la propera “grallera de Cambrils”, i no pas “bòfia” com se l'havia denominat.

1. 
   Escolà, O. (1980).- “Solsonès-3: Grallera de Cambrils i Bòfia de l'Obac de Marcús” Espeleòleg (31): 45-49. ERE-CEC. Barcelona

• 
  Situació, coordenades i fotografia facilitades per Manel Trepat (ERE-CEC)