PADEMÍ, BALMA DEL

Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària, molt baixa de sostre. L'alçada màxima és d'1,60 metres, per la qual cosa en tota ella hem d'avançar o ajupits o arrossegant-nos. El sostre de la cavitat és molt pla, coincidint amb un pla d'estratificació.
El tret més destacable és que tota la cavitat està recorreguda pel torrent. Aquest penetra per l'extrem oriental per sortir per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus.
Normalment, el torrent no porta aigua, essent actiu després de les pluges. Si baixa crescut, l'aigua pot desbordar la llera del meandre i entra en funcionament una llera secundària que fa de drecera del meandre, deixant en el mig una illa que trobem plena de còdols, de graves i de restes vegetals arrossegats per les grans riuades, quan l'aigua pot inundar tota la superfície de la cavitat. En tota la zona de la "illa" l'alçada de la cavitat és molt reduïda, sovint no passa dels 30-40 centímetres. La superfície de tota la concavitat és d'uns 250 metres quadrats.
El torrent ha erosionat els materials febles que se situen per sota de l'estrat més dur que conforma el sostre de la cavitat, tot ficant-se per sota d'ell. El meandre, en la seva evolució, ha anat aprofundint progressivament fins a arribar a la situació actual.

El nom de la balma figura retolat al mapa de l'ICC. També figura al "Recull onomàstic de Castellcir". No obstant això, ha passat desapercebuda des del punt de vista espeleològic, no figurant en cap catàleg. La cavitat va estar redescoberta recentment (2015) pels amics Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.