Un
pou de 6 metres metres ens situa a la base d'una esquerda que en
direcció SE, es va estrenyent fins a fer-se impracticable. En
direcció NO, l'esquerda és impracticable, de fet si és podés
passar enllaçaria més endavant amb el Graller nº 3 de la Pardina.
En aquest punt però, a uns 2 metres sobre la base, trobem una
finestra on una galeria perpendicular d'uns 6 metres de longitud ens
porta fins una nova esquerda paral·lela a l'anterior, aquesta
segueix en direcció NO, però a meitat de recorregut comença a
girar fins a seguir en direcció O, la secció comença a minvar fins
a fer-se impracticable uns dos metres abans de sortir a l'exterior.
Es
tracta d'una zona molt fracturada per esquerdes i grans blocs a la
capçalera del barranc de la Pardina, en la confluència amb el
barranc de Pedroneta. Conegudes d'antic a la zona, se les coneix com
los
Grallers,
el GEFOMA les localitza en el decurs dels anys 70s del passat segle,
però no arriba a explorar-les. En els darrers anys, en el cingle que
tanca el barranc pel marge esquerra hidrogràfic, s'han obert
diverses vies d'escalada, i a la banda dreta hi trobem una via
ferrada. En
algunes ressenyes excursionistes erròniament se les denomina com els
Amorriadors
o Amorridors.
Per ser correctes, aquest topònim caldria situar-lo fora del
barranc, un centenar de metres més al NE, on hi ha una zona d'arbres
grans i aigua. Toponímia:
Amorriador:
Lloc on s'amorria el bestiar. Amorriar:
Reunir el bestiar de llana a l'hora de la migdiada en un lloc ombrat. (diccionari
de la llengua catalana),
(Viccionari).
Bibliographie
Dades
inèdites facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat
(ERE-CEC).
