Cova de Pedrafita

Traspassada la petita boca, es penetra en un conducte molt baix de sostre però que als pocs metres desemboca en una galeria de dimensions més còmodes per a la seva progressió, seguidament pren una inclinació cada cop més accentuada fins a assolir la cambra final, omplerta per una sèrie de grans blocs, per sota dels quals s'arriba a la cota de màxima penetració vertical; cap al NE d'aquesta saleta final, el sòl comença a pujar per a sortir de nou a la galeria superior.
Pel fet d'haver-hi fet el cau i jaç, algun toixó o altre mamífer, el pas estret ha quedat pràcticament taponat de terra, precisant-ne una completa desobstrucció (Observació feta per J. Pallisé i Ramon Sendra el maig 2015).

Encara que és citat per Font i Sagué el 1897, per Faura i Sans el 1909 i per J. Ferraté el 1918, cap d'ells aporta dades sobre la cavitat.
El 1934 Ll. Porta publica al butlletí del CEC la topografia i una detallada descripció de la mateixa. La cavitat és coneguda d'antic pels habitants de la zona; s'hi han trobat restes arqueològiques.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1978).-”l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.2):1-246. Ed. Políglota. Barcelona.
2. 
   Porta, Ll.(1934).-”Recerques espeleològiques pel terme del Montmell. La cova de Pedrafita” Butlletí Centre Exc. Catalunya (471):312-314. Centre Excursionista Catalunya.

• 
  Correcció de coordenades, actualització de situació i fotografies facilitades per Joan Pallisé (GIEM, Montblanc).