Cova del Penitent

La balma fa 44 m d'amplada per una fondària màxima de 9,5 m. Orientada al sud, des d'ella es contempla un bonic paisatge. La meitat occidental és la més habitable, lloc on trobem una construcció de la que només es conserven parts de les parets. Està formada per una cambra de mides interiors 6,4 x 3,2 m amb una alçada de sostre al voltant dels 2,3 m. Sembla que seria una construcció important, ja que alguns murs fan gairebé un metre de gruix i es conserven restes d'un arrebossat de les parets interiors. El sostre fumat ens indica el lloc on hi seria la cuina. Al mig de la balma hi ha un gran bloc desprès del sostre que divideix la cavitat en dos. El sostre de la balma està molt condicionat pels plans d'estratificació, gairebé horitzontals.

Es diu que hi havia viscut un ermità, conegut com Peret de les Monges, que volia ser sant. A bon segur que deuria de ser un bon home, ja que el campaner de Castellterçol, Nasi Codina, li deia “el sant viu”, i el ferrer Lluís Burés explicava que ”si algú ha d'anar al cel, solament hi aniria en Peret”. El nom de la cavitat figura retolat al mapa de l’ICC, però la situa bastant més a llevant del lloc on es troba realment. Malgrat tot això, la cavitat ha passat desapercebuda per als espeleòlegs i no figura en cap catàleg espeleològic.
Catalogada per membres de l'Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès i del Grup d'Espeleologia de Badalona que la visiten a finals de juliol de 2020.