PERPAL, AVENC DEL

El pou principal és de mesures reduïdes en els seus primers 5 metres, però a partir d'aquest punt guanya amplada al unir-se amb una concavitat lateral. A la cota -14,9 es troba un replà i tot seguit un pou aeri de 23,5 metres que pren una secció circular prou àmplia fins al seu fons, a -38 metres de fondària.

A 3,5 metres sobre la base del pou principal, hi ha una finestra fàcilment accessible realitzant un pèndol, que ens porta a la base d'un pou paral·lel al pou principal, és un pou que s'enlaira 10,5 metres i que torna a incidir al pou principal mitjançant unes obertures no practicables a l'alçada del sostre.

A l'extrem SE de la base del pou principal, es penetra lateralment en un altre pou de dimensions més reduïdes i de 4,3 metres de profunditat on trobem una petita galeria d'1 metre d'amplada, i que fineix 2,7 metres més avall, aquest és el punt més fondo de l'avenc, a -45 metres, en aquest punt s'intueix un petit engolidor però seria necessari desobstruir-lo.

Les formes litogèniques estan prou ben representades al llarg de tota la cavitat.

Descobert i explorat per membres del GES - CMB el mes de maig del 1968.

El Juny de 2013 E. Porcel, C. Miranda i J. Sebastià (GE Badalona), fan una revisió de la cavitat, realitzant una nova topografia.

Troglocharinus Ferreri Reitt

1 exemplar mascle. Recol·lectat per Esteve Benedí el 20 de novembre de 1994.

Borràs, J. (1973).-Catálogo espeleológico del macizo de Garraf. Vol. I . 155 pp. Barcelona.

Ferrer, V. (2006).-Avencs de Garraf i d'Ordal. 152 pp. + llibret fitxes i topografies. Edició de l'autor. Barcelona.

Valles, Jordi de (2017).-'Baix Llobregat'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-468. E C Gràcia/FCE.

Ullastre, J.; Masriera, A. (1968).-'Estudio geomorfológico de nuevas cavidades en la zona de la Morella (Garraf - Barcelona)'. Geo y Bio Karst (18):2-3. Barcelona.

Actualització de coordenades facilitades per Jordi Perera (Espeleodijous) desembre de 2025.