Un petit ressalt ens situa en una galeria d'uns 5 metres de llarg per 2 d'amplada, de la
que surten dues petites branques intercomunicades pel seu extrem
inferior.
Encara
que conegudes d'antic per la gent del país, la primera visita de la
que és té constància és la realitzada el 1929 pel reusenc
Salvador Vilaseca Anguera, aquest realitza estudis arqueològics a un
seguit de coves situades en el Cingle Blanc, anomenant-les com a
coves d'Arbolí i catalogant-les alfabèticament amb les lletres de
la A a la N, aquests estudis els publicà el 1934.
En
temps més modern la cavitat rebé la visita esporàdica
d'espeleòlegs. El GES del CMB durant el 1979 explora totes les
cavitats del Cingle Blanc, publicant els resultats el 1980 a la
revista Sota Terra 1, actualment el municipi de l'Arbolí està
incorporat a la comarca del Baix Camp, però en diferents èpoques ho
havia estat a la Conca de Barberà i també a la del Priorat.
Tret
de la Cova del Rufino, que en Vilaseca la catalogà amb la lletra
“C”, el GES, davant la incògnita de saber quina lletra
corresponia a cada cavitat, optà per tornar a posar nom a totes les
cavitats que no se les coneixia per algun nom en concret.
Bibliographie
Borrás, J.;Miñarro,
JM.;Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera
d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.
7):1-283. Ed. Políglota. Barcelona.
Ferrer, V.; Cano, M.;
Borràs, J.; Garcés, JL.(1982).-”Coves del Rufino (els Motllats).
Sota Terra (3):59-64. GES – CMB. Barcelona.
Montoriol,
A.(1980).-”Noves cavitats obertes als Motllats”. Sota Terra
(1):28-38. GES – CMB. Barcelona.
Massó
Carballido, Jaume.-”Salvador Vilaseca i la Prehistòria d'Arbolí.
Notes Biogràfiques”. Aplec de treballs (14).