PONT DE LA CABRETA, BAUMA DEL

Una gran boca de 14x9,5 metres a la que només es pot accedir des de l'interior a través del túnel del tren, ja que a la boca hi trobem l'embassament de la resclosa de l'Herand.

Des de la boca trobem una galeria de 8,5 metres fins arribar al mur que sustenta el reompliment que es va fer per elevar la via del tren, que es troba 2,60 metres més amunt. Un cop dalt del mur trobem la via del tren i el final de la balma uns 7 metres més endavant, pel costat dret podem accedir a un nivell superior de la balma que ens permet arribar fins el nivell de la boca de la Balma però a 4,75 metres d'alçada respecte l'entrada.

Visitada i citada per primer cop per Faura, Santamaria i Sala que la visiten el 14 d'agost del 1910.

Tan sols diuen que es tracta d'una balma molt gran entre els estrats eocènics, però sense interès científic.

Citada posteriorment als catàlegs i inventaris espeleològics sense aportar cap més dada.

En Nil Hosta Ferrer i Tanit Sanmartin la visiten de nou el maig de 2026 realitzant tasques de catalogació.

Faura i Sans, M. (1911).- 'Excursiones espeleológicas realizadas el año 1910 en la región catalana'. Boletín de la Sociedad Española de Historia Natural (11): 355-377. Madrid

Font i Sagué, Norbert (1926).-Curs de geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Catalunya. 370 pp. Revisada i ampliada pel Dr. M. Faura i Sans sobre la primera edició de 1905.

Impremta La Neotípia. Barcelona

Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1980).-'el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-296. ed. Políglota. Barcelona.

Valles, Jordi de (2009).-'Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Ripollès'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.3):1-381. E C Gràcia/FCE.

Totes les dades, coordenades, topografia i fotografies han estat facilitades per Nil Hosta i Tanit Sanmartin. Maig de 2026.