REMUNTANT DE LA BRETXA, COVA

Per una àmplia boca es penetra en un vestíbul de sòl ascendent i amb la presència de blocs. Al seu punt extrem i després d'un petit ressalt, s'inicia una galeria d'uns 10 metres de longitud i també de caràcter ascendent que resta tancada tot seguit a la cota + 10 respecte al punt més baix de la boca.
Totes les coves i esquerdes localitzades a la zona són cavitats residuals, probablement testimonis d'altres circumstàncies climàtiques. És innegable que la vall te l'empremta d'un passat glacial, i encara avui la funció del gel eixamplant l'estructura de fracturació és responsable de petites cavitats i de la gran extensió d'aquestes tarteres de fragmentació.
La fesomia original de la Coma Oriola (segons l'ICGC: Comaoriola), ha estat profundament alterada per la empremta de l’estació d’esquí, ja que per aquesta vall discorre una pista.
En l’època d'estiu i per tant fora de temporada, les excavadores, formigoneres, etc. han transformat extraordinàriament el llit de la conca ampliant-la i modificant els seus marges fent desaparèixer vegetació i sols originals, soterrant canalitzacions...

Malgrat que de ben segur algunes de les cavitats havien estat observades per esquiadors i muntanyencs que transiten per la zona, mai havien estat objectiu dels espeleòlegs fins que el dia 16 de juliol del 2015, membres del grup de l'espeleodijous van procedir a l'exploració, estudi i catalogació d'un bon nombre de cavitats de la zona.