Cavitat
oberta per col·lapse que es troba en la terrassa d'una
antiga pedrera on s'ha format una petita vall artificial estructurada
entre la paret de la pedrera i el talús creat per l'escombrera
procedent de l'extracció del material de les mines. Aquesta
petita vall recull una bona part de l'aigua de pluja que baixa pel
vessant de la muntanya situada sota la Rendisclera de la Maçana i la
canalitza cap a la depressió que forma l'avenc. La infiltració de
l'aigua en aquest punt ha anat dissolent els materials tous
inferiors, el fet que a un nivell inferior hi hagués una galeria de
mina ha estat bàsic per a que col·lapsés tot plegat. Una
boca de 4x5 metres en forma d'embut i -2,31 metres ens situa en la
vertical d'un pou acampanat de -5,46 metres, a la base una rampa
descendent ens porta fins una sala de 12x11 i 4 metres d'alçada
màxima, la qual forma part de la mina que hi ha en aquest nivell
inferior, els accessos de les tres galeries de mina que donaven accés
a la sala, actualment estan col·lapsats. La
fondària total és de -12 metres i el recorregut de 40 metres, part
de la cavitat és artificial.
La
presa de Camarasa es va construir entre els anys 1917-1924, i per
aconseguir material per a l'obra es van fer diverses pedreres sobre
tot en el vessant esquerre hidrogràfic. En aquestes pedreres també
s'efectuà l'excavació de diversos túnels de mina. El pas dels anys
(un centenar) i la vegetació que hi ha crescut han mantingut aquest
petit reducte en l'anonimat. Fou a partir d'una publicació d'en Joan
Ramon Segura en el seu blog (excursions del Joan Ramon) en que ens
assabentarem de l'existència d'aquests grup de túnels de mina i de
la presència de l'avenc.
Bibliographie
Dades
i coordenades facilitades per Joan Ramon Segura (CE Lleida).
(http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com/2021/11/exploracio-pel-canal-1912-camarasa.html).
Dades,
topografia i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i
Francesc Rubinat (ERE-CEC).
