REQUÍ, AVENC Nº1 DE

Accés Inferior
Remuntant el pedregam arribem a la boca inferior que s'obre al peu del rocam del cingle amb un aspecte d'esquerda amb sostre. A la dreta hi ha una gatonera que desemboca uns metres més endavant en forma de cornisa sobre l'escletxa interior, i cap amunt s'albira una entrada de llum que deu de correspondre amb un accés superior.
Cap amunt la galeria després de remuntar un petit desnivell amb algunes derivacions es tanca per un apilament de blocs. En direcció descendent la "sala" es divideix en dues galeries paral·leles i en part superposades que finalitzen per estretor i blocs encaixats per on arribem a la cota de -19 metres des de la boca inicial o inferior (cota – 42 del conjunt de la cavitat)
Accés superior:
Baixem per la primera boca superior localitzada que és situa prop de la vertical de la boca inferior. Després es trobà una segona boca un parell de metres més amunt i uns deu de distància que considerem la cota 0 i que incideix en el bell mig de la galeria superior.

Baixant el pou, ara de cota -2 s'obre un pou-escletxa de 31 metres de vertical. Als -11 de descens un pèndol ens situa a la galeria superior. Si continuem baixant 11 metres recuperant el pèndol i passant per un bloc encastat arribem a la capçalera del P9 de la galeria inferior. Gràcies al muntatge previ i les instal·lacions en doble corda, fem la travessa entre boques recuperant tot el material i sortint per la actual cota -22 metres.

La galeria superior està estructurada sobre la mateixa fractura i als 13 metres apareix la xemeneia de 12 metres que condueix a la boca superior. En total aquesta galeria té una longitud de 40 metres, i un recorregut lleugerament superior per algun pas doble i petites ramificacions. Finalitza per estretor de l'esquerda que al seu capdamunt per un petit forat apareix la llum exterior.

Cap l'any 2015 va ser visitat parcialment per Joan Pallisé tot anant a la recerca de fauna (Troglocharinus orcinus) que va resultar infructuosa. No va arribar a donar-li cap nom concret.
Dos anys més tard és localitzat per membres de la SIE-CEA i junt amb el grup de l'Espeleodijous, els dies 30 de març i 29 de juny de 2017, l'exploren totalment i fan els treballs de topografia i catalogació.

• 
  Totes les dades, topografia i fotografia han estat extretes del blog: espeleobloc.blogspot. (Apunts dels dies 5, 6 i 7 de juliol de 2017.