Cova de Roquerols

La cova està formada per tres boques, una a tocar de l'altra. La boca principal és estreta, te forma d'arc gòtic de 60 cm d'alçada per 30 cm d'amplada. Dóna pas a la cambra principal, d'uns 4 metres de llarg per una amplada de l'ordre d'un metre i una alçada mitjana de 1,2 m, lloc on s'han trobat les restes arqueològiques (cova sepulcral?). A la paret esquerra de la cambra hi ha una mena de bloc desprès que deixa a la seva part superior una esquerda horitzontal impenetrable que comunica amb la galeria de la segona boca de la cavitat. El total de la cova assoleix els 10 m de recorregut

La cova va ser trobada el febrer de 1990 per David Vilasís i Marc Lassalle, de Seva, quan estaven fent un cens de ducs. En una posterior exploració amb un arqueòleg, hi varen trobar una mandíbula humana i fragments de ceràmica. Ja en 2013, en noves visites es varen trobar més ossos, entre ells ossos cranials i més fragments de ceràmica.
El coneixement de l'existència de la cavitat quedava limitada a l'àmbit arqueològic, essent desconeguda pels espeleòlegs. El mateix any 2013, Francesc Casanellas, d'Aiguafreda, facilità a Ferran Cardona dades no gaires precises sobre la ubicació de la cova, però no seria fins uns anys després quan finalment la va localitzar. L'any 2018, Francesc Casanellas publica el llibre d'autoedició “Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn”, on aporta les dades arqueològiques de la cova, que inclou fotografies de la mandíbula i els ossos trobats. De moment no s'han pogut datar les restes òssies, que son a l'Ajuntament d'Aiguafreda, excepte la mandíbula.