AvencVallès OccidentalDénivelé : 126 mDéveloppement : 416 m
Nou i important avenc de 126 m de fondària a Sant Llorenç del Munt
Description
L'accés
a l'avenc es realitza per una estreta boca i una rampa en fort
descens, que immediatament connecta amb un selectiu laminador
vertical P1 (Pou Camí),
una vegada superat el laminador una petita rampa descendeix i ens
situa en l'extrem d'una sala rectangular de sostre pla i apreciables
dimensions S1 (Sala Decamètrica).
En
l'extrem oposat de la sala, una nova galeria continua descendint per
alguns ressalts i amb les parets cobertes de colada. Al final de la
galeria hi ha un pou P2 (Pou Suades)
de 10m entapissat de colada.
Abans
d'arribar al fons hi ha un marcat replà, on en el seu extrem hi ha
la gatera que dona accés a una sala paral·lela al pou S2 (Sala
Solbas-Rabal), concrecionada i
distribuïda en diversos nivells així com diversos punts de connexió
amb l'anterior pou d'accés.
Si
acabem de baixar el pou trobarem dues obertures i nosaltres seguirem
per la inferior a través d'un ressalt, sota el qual hi ha la
Capelleta.
Arribem
a una nova galeria descendent de folgades dimensions i alts sostres
G1 (Galeria Mañosa).
Prosseguint la galeria, redueix momentàniament les seves dimensions
fins a la capçalera del pou P3 (Pou
Navarro) de 7m, el qual està
constituït per 2 ressalts amb un replà enmig. Damunt d'aquest pou
existeix una àmplia i alta xemeneia de poc més de 20m.
El
següent pou encadenat P4 (Pou
Guillemot) de 6m, està guarnit pel
sostre i parets de colades i formacions procedents de les filtracions
de l'alta xemeneia contigua. Just damunt la capçalera hi ha un ampli
pont de roca, relativament inestable.
Una
vegada a la base de la sèrie de pous, la continuïtat es realitza
per una nova galeria que canvia de direcció i torna a connectar amb
dos petits pous P5 (5m) i P6 (3m) per a deixar-nos sobre un gran bloc
de despreniment (El Drac)
que ocupa gran part de la galeria.
A
partir d'aquest punt la galeria G2 (Gran
Galeria) continua uns 32 m lineals
amb dimensions apreciables, especialment en alçada, arribant en
alguns punts als 10m. A l'inici de la galeria, hi ha un gran bloc
encaixat que ens obliga a passar per sota d'ell, per després
recuperar de nou les dimensions i arribar a la zona més
concrecionada de tota la cavitat, S3 (Sala
del Gran Gaiatu). Aquí, la gran
varietat i concentració d'espeleotemes entapissen parets, sostre i
terra.
Després
de la zona concrecionada la galeria disminueix les seves dimensions i
acaba en una confluència (la T).
A partir d'aquest punt la cavitat es divideix en dues vies totalment
independents i en sentit totalment oposat una cap a l'Oest, la més
profunda i àmplia, i una altra cap a l'Est una mica menys profunda i
més estreta i dificultosa.
La
via Oest no disposa d'apreciables formacions i s'inicia amb una
galeria lineal G3 (Galeria Oest)
de 27 m. Als seus inicis, disposa d'una alta xemeneia (Xemeneia
de la “P”). Més endavant, la
galeria disminueix en alçada i amplada fins a incomodar el trànsit
en els seus últims metres, per finalment connectar amb el pou P7
(Pou Anglés)
de 7m. La capçalera és estreta, però aviat recupera les còmodes
dimensions que ens acompanyaran fins al final de la via.
El
següent pou P8 (Pou Espeleopringuer)
de 46 m té una entrada encaixonada, per continuar de forma aèria
trobant enmig un replà intermedi. Després de diverses
reinstal·lacions més, relativament aèries, aconseguirem la màxima
profunditat de la cavitat (-126m).
La
via Est s'inicia amb una gatera que aviat recupera unes dimensions
còmodes i obliga a remuntar un ressalt R1 de 3 m, seguit d'un petit
desfondat estret. Una vegada superat, un nou ressalt ascendent R2 (El
hàmster) de 2,5m ens col·loca en
el punt més alt de la via Est. Des d'aquest lloc s'inicia el descens
amb un nou ressalt R3 de 5 m, fraccionat en un replà, que dona accés
a la zona més àmplia de la via Est, sala S4 (Sala
Est). Les seves dimensions són
apreciables, especialment en alçada, aconseguint en algun punt els
12 m.
La
via continua per una galeria descendent alta i estreta, anomenada
galeria G4 (Galeria Est),
de 22 m lineals. Al final d'aquesta, es troba el pou P9 (Pou
Tàpias) de 8 m, amb una àmplia
xemeneia remuntant.
Sota
el pou, i després d'un petit ressalt descendent, s'inicia una
successió de gateres que culminen en un estret pas (Pas
del Quicu). Superat aquest, es
troben una sèrie de petits i enfangats pous que finalitzen la via
Est en un pou, sovint inundat d'aigua a una profunditat de (-116m).
Amb
els seus 126m de profunditat, l'Avenc de les Rovires es col·loca com
la cavitat de major desnivell del Parc Natural de Sant Llorenç del
Munt-Serra de l'Obac, tot superant en 3m l'Avenc de l'Espluga.
ALERTA,
HIPÒXIA…
Aconsellar
als futurs visitants de l'Avenc de les Rovires que en valorin
adequadament les característiques, que disposin de mesurador
d'oxigen si hi volen accedir i que tinguin en compte que un incident
a alguna de les parts de més difícil accés i progressió pot
suposar un problema important. El
recorregut té parts que només són aptes per a espeleòlegs
experimentats.
El
gener de 2016 M. Camí localitza la cavitat, realitza la
desobstrucció de la boca i accedeix al tram superior del primer pou
sense superar el laminador vertical que dona accés al sistema.
13
d'Octubre de 2019: L'equip Espeleopringuer aconsegueix superar el
laminador vertical inicial i accedeix per primera vegada al sistema.
Entre
l'octubre de 2019 i setembre de 2020, l'equip Espeleopringuer
(Guillemot, J.; Anglés, M.;
Tàpias, Q.; Camí, M.; Navarro, J.; Suades, R.; Solbas, Q.; Mañosa,
M.) realitzen els
treballs d'exploració, equipació, topografia i geològics de la
cavitat, pausats per les restriccions de la pandèmia per COVID-19
Bibliographie
Arxiu
Centre Excursionista de Terrassa nº 7 (2022) (en premsa)
