SANT GIL, COVA DE

Cavitat oberta en una ampla fissura de la roca, d'uns 4 metres de llargada per un metre i mig d'amplada. Sense interès espeleològic.
Oberta en el gneis cambroordovicià.
Al seu interior hi ha una imatge de terra cuita de Sant Gil en un estat molt lamentable.

Coneguda des de temps immemorials. Segons la llegenda, Sant Gil vivia en aquesta cova i quan pujaven els pastors a passar l'estiu, compartia amb ells el menjar que feia en una gran olla de coure i quan era l'hora de dinar els cridava tocant la campana.

1. 
   Aymamí, Gener (2002).- “Les coves de Núria”. IX Jornades de Literatura Excursionista: 141-150. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. 
   Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: 381 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• 
  Fotografia extreta del web: encos.cat