SANT JERONI, COVA DE

La boca es presenta com una escletxa d'uns 15 metres d'alt per uns 2 d'ample, un cop superat el conducte superior és pla i guanya una mica d'amplada. Tot seguit haurem d'escalar amb compte una galeria ascendent d'uns 45º d'inclinació i uns 10 metres sense cap protecció (IV+),on es troba una curta corda de 4 metres a la zona superior.
Dins apreciem enormes blocs de pedra en preuat equilibri i tol el sòl recobert per una colada estalagmítica.
Es pot realitzar un últim tram escalant una 20 m per una placa on trobarem fins a 4 assegurances i que ens portarà a un petit balcó natural en el qual podrem admirar aquesta cavitat tan especial.
Una oxidada cadena amb mosquetó ens facilita el descens. Només queda rapelar per on hem anat pujat (trobarem instal·lacions amb mallon).

Coneguda des de temps immemorials, però sense despertar cap interès espeleològic. El Pare Guiu-Camps, monjo de l'Abadia de Montserrat, en una entrevista a membres del GE Pedraforca el 1971, els hi fa esment d'una escletxa al funicular de Sant Jeroni, i ells, sense visitar-la la incorporen al catàleg montserratí (1974) com a Cova de Sant Jeroni. La primera exploració que coneixem és la de membres del GES-CMB el maig del 1976, durant els treballs de catalogació del volum 3 del Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona, que mai es va arribar a publicar.
Sembla que els escaladors la coneixen com Escletxa del Moro.

1. 
   Mor, Jordi; Gargallo, Ricard (1974).- “Catàleg Espeleològic de Montserrat (Operació Montserrat -71)”. Speleon (21): 137-145. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona

• 
  Primeres dades i topografia inèdita de l'arxiu GES - CMB

• 
  Actualització de dades i fotografies (gener 2023) extretes del blog: montserratendins.blogspot (de Robert Corell)