Pou
desenvolupat seguint una diàclasi d'orientació N-S. L'orifici és
bastant estret (0,60 x 0,30 m.) i es troba tapat amb pedres pels
pastors. Constituït per una única vertical de 7,80 metres i la seva
base està ocupada totalment per enderrocs. Malgrat un intent de
desobstrucció no es va poder superar l'estretor final.
En
una segona exploració (octubre 1977) es va detectar un corrent
d'aire ascendent. Segons la gent del país, en èpoques de crescudes
la cavitat entra en càrrega, encara que mai s'ha pogut veure sortir
aigua per la boca. Resta el dubte de si es pot tractar d'un
sobreeixidor del proper Uelh der Sescorjada.
Cavitat coneguda pels pastors de la
zona des de temps immemorial. La primera exploració tingué lloc
l'agost del 1975 per Y. Besset (G.S. Pyrénées) i membres dels grups
URSUS i GRESS de Lió.
L'octubre del 1977 es va fer una
temptativa de desobstrucció per part de membres del G.S.Pyrénées.
Bibliographie
Besset,
Y. (1977).- “Spéléologie au Val d'Aran (Espagne)” Ouarnède
(9): 57-76. GS des Pyrénées. Toulouse.
