Cova del Toll

L'avenc del Bassot presenta una vertical de 12 metres, la seva base dóna accés a les estretes galeries que es dirigeixen cap a la cova del Toll (actualment impracticable ja que les han tapar amb un mur), aigües amunt la galeria acaba sifonant. En èpoques de grans pluges l'avenc ha actuat com a “trop plein” de la cova del Toll.
La galeria Sud, també coneguda com “arqueològica” o “turística” i que fou reexcavada artificialment per accedir-hi, ja que els dipòsits sedimentaris havien copsat la galeria. Actualment aquesta galeria de 109 metres de recorregut  i direcció N-S disposa d'unes mides força àmplies.
En arribar a la “cruïlla” trobem la galeria del riu, a la dreta, en principi amb una amplia galeria fins arribar a la “sala de la pota de l'elefant”, a partir d'ací i en direcció a l'avenc del Bassot la galeria es torna més estreta amb gateres i punts sifonats. A l'esquerra de la “cruïlla” la galeria disposa d'una reixa que barra el pas. Aquesta galeria amb un recorregut de 543 metres, es caracteritza per les seves continues estretors i canvis de direcció amb algun laminador pel mig, amb el sòl ple de còdols. A un centenar de metres de la surgència  trobem la “galeria del calvari” que és una derivació del conducte principal.

Malgrat ser coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada, va passar totalment desapercebuda pels espeleòlegs fins el 20 de juny del 1948 en que un equip del novell GES del CMB va explorar els primers 125 metres de la galeria de la surgència, fins un punt en que F.Rovira i F.Vicens restaren aturats per l'estretor i l'aigua. No van tornar fins l'agost de l'any següent i aprofitant que les galeries eren pràcticament seques, van arribar a uns 220 metres de l'entrada, on un laminador vertical els barrà el pas. Aquest punt, en Rovira l'anomenà “la clau del Toll” i ell mateix, en solitari, va aconseguir superar-lo el 17 de juliol del 1950, calculant haver recorregut uns 500 metres des de la boca i reculant víctima de l'esgotament. El mateix Rovira, també en solitari, va portar a terme dues entrades més sense resultat (agost 1950 i juny 1951).
Finalment, el 13 de juliol del 1952, en F.Rovira, aquesta vegada acompanyat per companys del GES, aconsegueixen superar les estretes i tortuoses galeries i arriben a la zona àmplia de la cova, tot descobrint la que després s'anomenaria Galeria Sud i el que és més important, la troballa de restes arqueològiques i paleontològiques importants.
Aquest fet va fer pensar en una altra boca, aleshores tapada, i a partir de l'acurada topografia feta per F.Rovira i completada per J.Mª Thomas, es començà a excavar un túnel en un punt del marge del torrent Mal i van comunicar la Galeria Sud amb l'exterior. A partir d'aleshores es van continuar les importants excavacions, coordinades per J.Mª Thomas i J.F. de Villalta, les quals han situat la cova del Toll com a punt de referència en l'estudi del quaternari.
L'agost del 1975, membres del GEMI (Grup Excursionista Moianès Independent) comencen a dedicar-se a buidar amb bombes les galeries inundades del proper avenc del Bassot, tot presentint una possible unió amb la cova del Toll. Els treballs de desobstrucció es perllonguen durant l'estiu del 1980 i 1981 i el 15 d'agost d'aquell any, després de considerables esforços, s'arriben a connectar ambdues cavitats. Durant aquest temps aixequen una nova topografia molt completa que fins ara és la més actualitzada.
Actualment la cova del Toll (Galeria Sud i el primer tram en direcció a l'avenc del Bassot) està acondicionada per a rebre visites turístiques, a més de les diferents activitats culturals organitzades pel Museu de Moià. Tanmateix, cada any segueixen les campanyes d'excavacions paleontològiques, tant al Toll com a la veïna cova de les Toixoneres. Per a més informació: www.covesdeltoll.com
Les dades georeferenciades  de les diferent boques ens donen un desnivell màxim de 18 metres.

1. Bac, J. i Escolà,O. (1982).- “Unió de la cova del Toll amb l'avenc del Bassot pel GEMI de Moià”  Espeleòleg (33):176-178. ERE del CEC. Barcelona.
2. Cardona, F. (1990).- Grans cavitats de Catalunya, vol 2. 484 pp. EC Gràcia, Barcelona.
3. SIE (1970).- Guia de las excursiones a: Moyá, Cardona y Montserrat.  I Congreso Nacional de Espeleología. Barcelona.
4. Vicens, F. (1958).- Avencs i coves. Ed. Selecta. 226 pp. Barcelona.