Cova dels Tres Alls

La boca és petita (1,3 m d'amplada per 0,7 m d'alçada) i dóna pas immediatament a la sala que constitueix la cavitat, que té unes dimensions màximes de 42 x 31 metres. L'alçada del sostre és baixa a la part alta de la sala, però va augmentant a mesura que aprofundim, de manera que bona part de la sala es pot transitar de manera còmoda anant dempeus. El sostre és molt regular en estar format per un únic pla d'estratificació amb un cabussament moderat cap al sud. El terra està ocupat principalment per llims i segueix el mateix pendent que el sostre, si fa o no fa. A la banda sud de la sala es trenca aquest esquema, ja que hi ha un ressalt, que es pot davallar per una rampa, i que ens situa a la cota més baixa de la cova (-11 m). Tot i que, en general, és una cova pobre en espeleotemes, destaquen les formacions estalagmítiques que han donat nom a la cavitat. Pel que fa a les dimensions de la sala, aquesta és força important, uns 780 m2 aproximadament. Una de les de major superfície de les cavitats de les comarques tarragonines. El desnivell és de 13 m (-11; +2).

Malgrat que la cova és coneguda per la gent del poble de El Molar i que també el seu nom està retolat al mapa de l'ICC, la cavitat havia passat desapercebuda per als espeleòlegs, no figurant a cap catàleg espeleològic. Així les coses, una vegada detectada la seva existència, un equip del ECM Barcelonès i del GE Badalona van decidir anar a localitzar-la. Com que no tenien cap referència sobre les seves característiques i dimensions, es van sentir gratament sorpresos en constatar que es tractava d'una cova relativament important. Pel que fa al nom “Tres Alls”, el topònim sembla fer referència a l'existència de tres formacions estalagmítiques característiques que en la imaginació popular recorden la forma dels alls.