TRES GRANS - XESC, AVENCS DELS

La boca, de 0,80 metres d'amplada per 5 metres d'alçada, dóna pas a una sala de 15 metres de llarg a 5 metres sobre la seva base. D'aquesta sala, per una galeria en baixada que surt de la seva paret O, enllaça amb una altra de proporcions més àmplies. Aquesta segona sala és arrodonida i d'uns 10 metres de diàmetre, de la qual surten algunes curtes ramificacions i en una d'elles es troba un pou de 8 metres mig obstruït pels enderrocs i on s'assoleix el punt de màxim desnivell. Cal fer notar que a la topografia ERE i EPE (1973) la cota 0 es troba situada al punt més alt de la boca, és a dir a 6 metres per damunt del punt d'entrada i per aquesta raó se li atorga una profunditat de 23 metres.

Per altra banda la connexió amb l'avenc d'en Xesc el qual és troba a una cota més alta, li atorga una major profunditat, essent probablement els -23 metres la cota real.

A l'igual que totes les cavitats veïnes, la cavitat és producte del desplaçament de la massa calcària de la Penya Roja que ha originat tota aquesta sèrie de cavitats intersticials. 

La primera notícia que tenim de la cavitat és la de l'exploració de membres del GIEM – CE Montblanc que la topografien el 5 de novembre del 1971.

A finals d'agost del 1973 va ser tornada a topografiar per membres de l'ERE – CEC i de l'EPE de Reus i la qual havia restat inèdita fins ara.

Desconeixem qui i quan va realitzar la desobstrucció a l'avenc d'en Xesc que va aconseguir la comunicació entre ambdues cavitats.

Borràs, J.; Miñarro,JM.; Talavera, F. (1978).-Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2 (l'Alt Camp, la Conca de Barberà,el Baix Penedès i el Tarragonès):246 pp. Ed. Poliglota. Barcelona.

Coordenades facilitades per Joan Pallisé.

Dades i fotografies facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC), maig de 2024.