TÚNEL DE L'ARGENTERA, COVA DEL

L'accés es fa mitjançant una obertura al mur esquerre del túnel, d'uns 2 m d'ample per 2,7 m d'alt. Segueixen uns esglaons que ens situen a l'inici de la cova, tota ella de traçat descendent, fins arribar a la part baixa, on finalitza en una mena de canal amb volta de mig arc on s'acumula l'aigua que circula per la cavitat.
En tot el recorregut observem les diferents obres que es varen fer per a consolidar la cavitat, especialment la gran quantitat de columnes presents per a que el sostre no s'enfonsi. Si no ens hem descomptat, hi podem trobar:

• 42 columnes
• 6 contraforts per subjectar les parets
• 2 murs de contenció al cantó sud, per tal d'assegurar els estreps del revestiment del túnel.
• El canal amb volta de mig arc, que te una longitud de 22 m.
• L'escala d'accés i els murs que la limiten.

La cavitat va ser molt modificada per les obres. Va caler fer eixamplaments i varen abocar terres, per la qual cosa resulta difícil saber com era la morfologia original. A tot el llarg de la cova circula un petit curs d'aigua, fins arribar al canal d'arc semicircular final, on s'embassa. En alguns punts, el terra està concrecionat pels regalims d'aigua. En altres llocs, el terra està format per un sediment de color fosc, conseqüència de l'acumulació del sutge arrossegat. Igualment, la zona de les escales d'accés i els primers metres de la cavitat tenen les parets de color negre pel sutge acumulat de quan circulaven els trens de vapor. La cavitat manté una alçada bastant uniforme, aproximadament entre els tres i quatre metres. Les amplades son una mica més variables, però en general tota la cavitat és còmoda de transitar. El recorregut total des del túnel ferroviari seria d'uns 90 metres segons la topografia que apareix al llibre El Túnel de Argentera, o 58 metres segons la topografia del GES-CMB.

Aquesta cavitat va ser descoberta durant les obres de perforació del túnel del ferrocarril (anomenat túnel de la Torreta), que van començar el 1883 i després de molts problemes econòmics van aconseguir la unió de les dues boques l'any 1890. Les obres van ser dirigides per l'enginyer Eduard Maristany.
L'aparició de la cova va suposar un sobrecost del pressupost, ja que van haver de reforçar amb 48 pilastres el sostre de la cova que passa just per sota del túnel i aquesta obra va costar unes 19.000 pessetes d'aquells temps.
No és però fins l'any 1918 que Joan Ferraté dóna notícia de la cova a la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines.
Tenim notícies de diferents exploracions d'espeleòlegs de Reus i de Barcelona principalment durant els anys 50 i 60 del segle XX, però de les quals no es va publicar res. No és però fins l'any 1981 que membres del GES - CMB publiquen una fitxa i un croquis realitzat poc temps abans.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1984).-”el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):1-283. Ed. Políglota.Barcelona.
2. 
   Ferraté, J.(1918).-Espeleologia de les comarques tarragonines. Pp:1-133.
3. 
   Guillèn, P. Borràs, J.(1981).-”Arxiu GES de cavitats”. Sota Terra (2):58-61. GES-CMB. Barcelona.
4. 
   Maristany Gibert, Eduardo.(1891-1892).-El Túnel de Argentera (3Volums.). Imprenta de Henrich. Barcelona

• 
  Dades i fotografies extretes del web:geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 7-09-2017. Recopilació i informació, J. Cuenca, F. Cardona, F. Miret i Ratpenat de l’Argentera.