VANSA, COVA INFERIOR DE LA

Es tracta d'una balma de 18 metres d'amplada per 8 metres de fons, dividida en dues habitacions i amb un desnivell d'un metre entre ambdues. Tot el frontis està tancat per un mur amb una porta, i és utilitzat esporàdicament pels ramats d'ovelles.
Aquesta balma, arquitectònicament i com habitatge, forma part del conjunt de la cova de la Vansa, però morfològicament es troba estructurada en un estrat situat en un nivell inferior al de la cova de la Vansa.

Es té noticia del topònim des de principis del 1010, ja que apareix com a límit de la dotació que feu el comte Ermengol II d'Urgell a l'esglesia de Montmagastre. Posteriorment formà part de la Baronia de Lavansa i el 1926 fou annexionat al municipi de Vilanova de Meià.
Habitat de forma permanent fins l'any 1932 per la família Puigpinós. Serví d'amagatall durant la guerra civil; posteriorment i visqué en Solé, àlies “el Grives”; des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX; després restà abandonada. El 29 d'octubre del 1967 fou visitada per diversos membres de la SAS-CGB i de l'ERE del CEC. Actualment el lloc es molt freqüentat pels escaladors
El mot "bansa" o "vansa" és un hidrònim (topònim relacionat amb l'aigua). Ve del mot basc i francoprovençal "laban" que vol dir suau, relliscós com el riu que neix a la Font Freda i davalla pel barranc de Fontfreda.