Cova del Vidre

La boca de la cova presenta unes grans dimensions, 30 metres d'ampla per uns 15 d'alt, formant una galeria d'uns 45 metres de llarg, ocupada en part per blocs de dimensions força grans, presentant-se ascendent en el primer tram per tornar a descendir en la part final. En bona part del recorregut conserva les dimensions de l'entrada, reduint l'alçada progressivament. Per sota la part més alta de la galeria s'origina una concavitat inferior d'uns 15 metres de llarg per uns 10 d'ample i a la que es penetra per un fort pendent. Com d'altres cavitats del massís del Port, presenta les parets en bona part ennegrides.

Cavitat coneguda des de temps immemorials. A les primeries del segle XX ja es van trobar restes del neolític i al llarg del temps s'han realitzat diferents actuacions arqueològiques d'interès.
Esmentada en tots els antics catàlegs espeleològics, és, juntament amb Cova Cambra, una de les cavitats més populars del Port.
Lluís Porta i Massana, en el seu article, explica que durant les guerres dels segles XVII i XVIII s'hi refugiaren bona part dels veïns de Mas de Barberans, fent-se cada família una mena d'habitacle amb brancatge de boix.
També explica que cap a voltants de 1828 una colla de 14 bandolers, anomenats “els Glebes”, visqueren força temps dins la cambra inferior de la cova, fins i tot quan pastors i ramats dormien a la cova gran. Sembla que van ser autors d'una vintena d'assassinats amb robatori a la sortida de Tortosa. Van poder detenir a set d'ells que moriren penjats a Tortosa el 29 de gener de 1829.
Bayerri, a la seva Historia de Tortosa y su comarca (1934), comenta que el nom de la cova s'origina per les cristal·litzacions minerals que diuen que hi ha.

1. 
   Porta, Lluís (1935).- “Excursions espeleològiques pels Ports de Tortosa” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (482): 276-281. CEC – Barcelona.

2. 
   Porta, Lluís (1935).- “Excursions espeleològiques pels Ports de Tortosa” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (483): 315-323. CEC – Barcelona.