VILA VELLA, BALMA DE LA

Té una amplada de 35 metres per una fondària màxima d'11 metres, presentant la seva planta una forma de “L”. En temps de pluja, per l'angle de la “L” cau una cascada provinent d’un torrent secundari i l'aigua circula just pel davant de la balma. El sostre és horitzontal, pla i molt regular, com també ho és bona part del terra. Això fa que l'alçada es mantingui gairebé constant a tot l'interior de la balma, essent de poc més de 2 metres. Les edificacions construïdes al seu interior es troben mig derruïdes, però encara es conserva relativament bé el que sembla que va ser la cambra principal, amb unes dimensions interiors de 4×3 metres. De la resta només es conserven trams de mur que puntualment poden arribar fins al sostre.

Sembla ser que el nom de la balma deriva de la Vila Vella, que és el nom de la masia que es troba més a prop. Figura aquest topònim de la balma en el mapa ICGC de la Generalitat.
Segons està documentat, fins a l'any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma, dependents de l'amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà.
El 26-1-2019 és visitada per membres de l'EC Barcelonès i GE Badalona que van fer els pertinents treballs de catalogació.