Cova
de petites dimensions i orientada al sud, caracteritzada per
trobar-se sobre sediment argilosos igual que les coves veïnes
d'origen, sòl terrós i inclinat; en el fons de l'estança hi ha un
petit conducte totalment bloquejat de sediments.
Les
primeres i pràcticament les úniques notícies sobre aquestes
covetes eren les descrites per Llopis i Thomas l'any 1953 que degut
a les seves minses dimensions havien passat desapercebudes, encara
que citades als diferents inventaris espeleològics de Montserrat.
Malgrat això, al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol 6 (2006)
erròniament es confonen amb la Cova C.2a del Salnitre, que no tenen
res a veure.
Bibliographie
Llopis,
N.; Thomas, JM. (1953).- “Estudio hidrogeológico de la vertiente
meridional de Montserrat”. Speleon
IV (3-4): 121-192, Universidad de Oviedo.
Actualització
de dades, topografia i fotografies facilitades per Jordi Navarro
(Centre Excursionista de Castellar del Vallès) (març 2022)
