Balma d'en Xec

Balma de 22 metres d'ampla, per 10 metres de fons i uns 2 metres d'alçada de sostre que s'ha format dins d'uns estrats margosos sobre els que se sobreposa un altre estrat de conglomerats d'uns 5 metres de gruix que constitueix el pla, ferm i segur sostre de la balma. És possible que la seva fondària s'hagi vist augmentada a base de picar o treure els blocs de la paret del fons al llarg dels anys.
La balma està just sota un torrent i en època de pluges l'aigua cau en cascada just per sobre del seu extrem oest deixant una bona representació de concrecionat travertínic.
Tot i haver-hi un cert grau d'humitat, pràcticament no hi ha degotalls del sostre, en tot cas uns pocs molt localitzats i de poca importància, tret d'un punt sota el que s'ha construït amb obra un petita pilona i una canal que recull i condueix l'aigua a una bassa de rec. Aquest conjunt està del tot recobert de microgours que contenen oòlits i petits pisòlits.
Dins la balma hi ha dues pedres de molí. Ningú ha pogut donar explicacions de la seva presència.
Actualment l'extrem O s'ha utilitzat per la pagesia com a barraca, aixecant parets de pedra seca per limitar una àmplia habitació de refugi i emmagatzematge d'eines de conreu i altres materials.

Citada als catàlegs antics (Font i Sagué; Faura i Sans).
La Bassella és el topònim del lloc on es troba de la balma, i Xec correspon al motiu d'una casa de Sant Feliu: Can Xec, que sembla ser prové de Francesc. El cognom dels de la casa és Mumbrú. Està citada des de l'any 1093 literalment com Espluga de la Bassela, encara que actualment és més coneguda com a Balma d'en Xec.
El 23 de setembre del 2011 va ser objecte de visita dins dels actes de les Jornades Europees del Patrimoni.

1. 
   Auroux, Lluís (2011).- Jornades Europees del Patrimoni 2011 (blog: Espeleobloc, apunt del 27-9-2011)

2. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Altres dades i anotacions facilitades per Lluís Auroux.