Cova del Bandoler

La boca dóna accés a un ressalt de 3,50 metres que es supera sense dificultat, situant-nos en una àmplia sala on per l'esquerra trobem un estret conducte de 12 metres de longitud que surt a l'exterior a nivell del cingle, a la meitat del recorregut d'aquest conducte, trobem una estretor que ens barra el pas, impedint-nos arribar fins la boca.
Situats de nou a la sala, trobem a la dreta un conducte de 4 metres de longitud, al final del qual es pot pujar a un petit conducte situat a un nivell superior. De nou a la sala seguim la galeria principal i accedim a una nova sala, a la dreta trobem un curt conducte que fineix en menys de 3 metres, metre que per l'esquerra trobem una galeria ascendent de 0,75 metres de diàmetre.
Seguint de nou la galeria principal, aquesta es fa més estreta però l'alçada arriba als 6,35 metres, passat aquest punt arribem a una mena de sala dividida per un gran bloc, on trobem un pou ascendent de +4, 82 metres, que ens situa en una curta galeria superior sense continuació. Per la quantitat d'arrels i terra deu estar molt pròxim a l'exterior.
Situats de nou a la darrera sala, en la banda E, trobem un estret pas de 0,70x0,29 metres que ens situa en un conducte de 0,66x0,79 metres, cap al S s'acaba als 1,58 metres, mentre que cap al N, comunica amb la galeria ascendent de 0,75 metres de diàmetre, que sortia per l'esquerra a la segona sala. La cavitat té un recorregut total de 58,42 metres i un desnivell de 13,33 metres (-7,58/+5'75).

Coneguda d'antic; segons la llegenda sembla que serví d'amagatall de malfactors. Fou explorada el setembre de 1902 per Josep Maluquer (Centre Exc. Catalunya), al que acompanyava el guia Mariano Trepat, conegut com “lo podador”. En la ressenya de l'exploració d'en Maluquer es diu que hi ha un pou vertical que surt a l'exterior, actualment no hi ha cap més sortida a l'exterior que les ressenyades a la descripció de la cavitat, això no vol dir que en el seu dia existís aquest accés i per algun motiu que desconeixem l'hagin tapat.