Cavitats destacades de Catalunya
Catalunya té més de 4.800 cavitats catalogades: coves i avencs documentats amb coordenades exactes, topografia i, sovint, un segle o més d'història d'exploració. D'aquest catàleg, aquestes deu destaquen per la seva mida, fondària i la riquesa de la seva història -- des de la cova més llarga del país fins a un avenc l'exploració del qual es va aturar fa pocs anys. Cada fitxa recull el relat real de qui la va localitzar, quan i com: de pastors i miners que en coneixien l'existència sense saber-ho, a espeleòlegs que hi han tornat dècades després per seguir explorant-la. Tota la informació prové del catàleg tècnic d'EspeleoÍndex, amb enllaç directe a la fitxa completa de cada cavitat.
Cova Cuberes — 13.513 m
A la Conca de Dalt (Pallars Jussà), és amb diferència la cova més llarga de Catalunya. Font i Sagué ja apuntava el 1897, al seu Catàlech Espeleològich, l'existència d'un forat prop de Serradell d'on sortia aire i se sentia remor d'aigua -- sense certesa que fos aquesta mateixa cavitat. El nom actual prové d'Esteve Cuberes, batlle de la zona als anys 50 del segle passat, vinculat a la seva exploració.
Així es veu la seva topografia:
Cova dels Meandres de Sal — 4.300 m
A Cardona (Bages), és una cavitat excavada en sal, una geologia poc freqüent al catàleg. L'accés es va obrir arran de la construcció d'un túnel que talla el meandre del Cardener; membres de l'Espeleo Club de Gràcia hi van fer la primera exploració espeleològica el 3 de maig del 2000, pocs mesos abans de la inauguració d'aquell túnel.
La topografia en detalla el traçat:
Cova del Serrat del Vent — 4.273 m
A Tavertet (Osona), es va descobrir a mitjans d'agost de 1979 durant unes obres de l'ajuntament per millorar l'abastiment d'aigua, arran d'una sequera que va deixar seca la font que proveïa el poble. Buscant aigua pel municipi, els veïns van fixar-se en una petita escletxa bufadora d'on sortia aire fred i humit.
Aquesta és la seva topografia:
Cova de la Fou de Bor — 4.246 m
A Bellver de Cerdanya, és coneguda des de temps immemorials. La primera visita excursionista documentada és de l'1 d'octubre de 1885, per membres de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques encapçalats per Cèsar A. Torras. El 18 de setembre de 1896 hi va entrar també E.A. Martel, un dels pares de l'espeleologia moderna.
El plànol topogràfic ho confirma:
Cova de l'Espluga — 3.590 m
A l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), té una rellevància tant espeleològica com arqueològica: les restes trobades demostren que hi havia presència humana des del Paleolític inferior, fa uns 300.000 anys. L'entrada va quedar tapada per sediments d'època romana i la cova va caure en l'oblit fins que es va tornar a localitzar el 21 d'abril de 1853.
Vet aquí la seva topografia:
Sistema de la Bargadèra — 571 m
A Vielha e Mijaran (Val d'Aran), és la cavitat amb més desnivell de tot Catalunya. El GIEG la va localitzar i explorar a partir de l'agost de 1986, arribant als -236 m el 1987. Calgueren més de dues dècades de treballs de desobstrucció successius -- ja amb el Col·lectiu Escunhau format pel GIEG i el GREC -- fins a assolir la fondària actual.
La topografia en mostra la fondària:
Horat Der Unhòla — 204 m
A Vielha e Mijaran (Val d'Aran), la gran depressió coneguda com l'Embut de Liat és coneguda des de temps remots per pastors i miners de la zona, però mai va aparèixer als catàlegs espeleològics antics. El 4 de juliol de 1933, el mític espeleòleg francès Norbert Casteret hi va injectar fluoresceïna que, dos dies després, va reaparèixer a la Hónt dera Pila, confirmant per primer cop la seva connexió hidrològica. No va ser explorada espeleològicament fins al 1973, per una expedició franco-belga. Un col·lectiu francès hi va reprendre els treballs el 2018 i hi va arribar a noves sales, però la campanya es va aturar el 2023 amb la mort del seu impulsor, Yves Besset.
El seu traçat topogràfic:
Cigalera de l'Obaga de Baleran — 320 m
A l'Alt Àneu (Pallars Sobirà), pastors i caçadors de la zona ja la coneixien des de feia temps, però espeleològicament es va localitzar l'estiu de 1977 per membres de la SS Plantaurel, un grup francès, en col·laboració amb espeleòlegs locals. La boca es va fixar el 9 d'agost de 1977.
Així queda documentada la seva topografia:
Avenc de l'Esquerrà — 291 m
Al massís del Garraf (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès), n'és la cavitat més important i complexa. Font i Sagué ja en va fer la primera cita bibliogràfica al seu catàleg de 1897, amb una fondària de 76 m mesurada per ell mateix; la primera exploració real, dirigida per Faura i Sans amb membres del Club Muntanyenc, és del 12 de juliol de 1908.
El seu traçat topogràfic:
Avenc CP.6 — 283 m
Al vessant sud de Mont Caro (el Port, Roquetes), l'Espeleo Club Tortosa hi va iniciar prospeccions el 1985 des del barranc de Cova Pintada. L'exploració va requerir nombroses desobstruccions; per fer-hi front, van arribar a instal·lar un generador elèctric a la boca per carregar les bateries de les eines de perforació.
Topografia de la cavitat:
Totes aquestes dades -- recorregut, desnivell, coordenades i topografia -- provenen delcatàleg complet de cavitats de Catalunya, que es va actualitzant a mesura que arriben noves exploracions.