Coneguda cova de 164 m. de recorregut a Pratdip (Baix Camp).
Sinònims: Xoles, Cova d'en, Pratdip, Cova de, Mas Monet, Cova del
Descripció
La
boca es troba voltada per un bastiment d'obra que en altra temps
allotjaria una porta. S'inicia per una galeria en fort pendent, en la
que amb lloses de pedra s'han fet uns graons al sòl i que després
d'uns 20 metres de recorregut arriba a una cambra de regulars
dimensions. A l'O segueix un passadís que, després de superar algun
pas estret, comunica dues saletes de poca alçada i farcides de
formacions litogèniques. En aquest mateix passadís existeix un
petit pòrtic que desemboca en la sala de majors dimensions de la
cavitat. En el tram més septentrional d'ella existeix una zona de
blocs a nivell del terra, cimentats en part per la litogènesi i que
permet el pas entre ells, a uns petits conductes verticals, alguns
d'ells intercomunicats. En l'extrem oposat d'aquesta sala s'origina
una galeria ascendent, subdividida per un enorme caos de blocs i que
en el seu tram superior comunica amb la galeria d'entrada, a pocs
metres de la boca.
Cavitat
originada a favor del plans d'estratificació que presenten un fort
cabussament cap al NO. Els diferents sistemes de diàclasis van
permetre l'absorció de les aigües que, van excavar una primitiva
cavitat constituïda molt possiblement per una única cambra,
afectada posteriorment per un important procés clàstic que la va
subdividir i sobreposant-se posteriorment una important fase
quimiolitogènica que va modelar l'actual aspecte de la cova.
Cavitat coneguda a la zona des de
temps immemorial. Puig y Larraz (1896) fa esment d'un “Avench de
Pratdip”, tot prenent les dades d'un informe sobre terratrèmols
(Bayo, 1845). Per la breu descripció que fa entenem que no es
refereix a l'avenc de Pratdip (Avenc del Pla), si no a la cova del
mateix nom.
La primera exploració d'interès
espeleològic que tenim notícia és la portada a terme el dia 12 de
març del 1911 per membres de l'Agrupació Excursionista de Reus. En
aquell temps, el propietari de la finca on es troba, Sr. Pellicer
Domènech, de Reus, ja havia fet instal·lar una porta de fusta per
protegir-la d'actes vandàlics, encara que aquesta mesura no va
impedir que se'n produís un l'any 1915 (i molts altres
posteriorment).
Reconeguda els primers anys dels
1930 pels biospeleòlegs F. Español i J. Vilarrubias i poc després,
el 27 d'octubre del 1935, un nodrit grup de membres del Club
Muntanyenc Barcelonès la visiten i N. Llopis fa un acurat treball.
Des d'un principi i durant molts
anys s'havia catalogat com a Cova de Pratdip, però el 1917, S.
Vilaseca l'anomena Cova del Mas Monet. Llopis, el 1935, ja diu que a
Pratdip li diuen així, però a Llaberia li diuen d'en Xoles. Malgrat
això, la gent de la zona li diu cova del Blai i així consta al mapa
de l'ICC. Per acabar-ho d'embolicar algú li diu: Cova del Blai d'en
Xoles.
Biologia
Coleòpters:
Duvalius
berthae s.sp. vilasecai Zar.
(Caràbid ampliament conegut a les cavitats de Llaberia i descrit per
Zariquiey l'any 1920)
Bibliografia
Ferraté, J. (1918).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
Llopis
Lladó, N. (1935).- “ Els fenòmens càrstics de la Muntanya Blanca de
Pratdip” Sota Terra (II): 91-101. Club Muntanyenc Barcelonès.
Miñarro,
JM.; Lázaro, P. (1977).- “Breves notas descriptivas sobre algunas
cavidades de la Serra de Llaberia (Baix Camp, T).” EspeleoSie (20):
45-63. SIE del CE Àliga. Barcelona.
Montserrat,
A. (1979).- “Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i
Priorat”. Espeleòleg (28): 489-530. ERE del CEC. Barcelona.
· Coordenades, fotografies i dades de situació actualitzades i facilitades per Alfred Montserrat (ERE del CEC).
