Avenc de 43 m. de fondària a Sant Aniol de Finestres, (la Garrotxa)
Descripció
Situat
en mig del pendent de la muntanya, presenta un enfonsament de 10
metres de llarg, 4,5 d'ample i 8 de profunditat on, per un pas entre
blocs de 0,5 x 0,4 metres s'arriba al primer pou, de 5 metres
verticals.
El
terra d'aquest pou està constituït per materials al·lòctons, els
qual formen un hemicon de despreniments que es prolonga en una rampa
que segueix la diàclasi principal, de direcció S20E i arriba a –
16 metres. En aquest punt trobem una altra diàclasi perpendicular
que dóna accés al segon pou, de 13 metres verticals. A la seva base
trobem el pis superior de la diàclasi (cota – 29) constituït per
blocs d'origen clàstic i materials procedents de l'exterior.
La
longitud d'aquesta galeria és de 41 metres i la travessen vàries
diàclasis perpendiculars, dues de les quals tenen un recorregut de
19 i 10 metres. El recorregut d'aquest pis projectat en planta és de
70 metres i presenta, en un dels extrems una altra diàclasi més
petita, també perpendicular a la principal.
Just
a la base del segon pou s'obre entre blocs una petita galeria, per la
qual es poden desgrimpar els 8 metres de desnivell que permeten
arribar al segon i últim pis de la diàclasi, més estret que
l'anterior (màxim 2 metres d'amplada) i d'un recorregut de 40
metres. Al final d'aquest pis hi ha una saleta de 3,5 x 1,5 metres,
amb el sostre constituït per uns gresos de grans molt gruixuts i poc
consolidats.
En
el pis superior (cota – 28), trobem una estreta rampa descendent,
molt pronunciada al principi, que condueix a una diàclasi també
molt estreta i perpendicular a la principal, que dóna accés a una
altra diàclasi paral·lela a la principal, d'una amplada màxima de
0,70 metres i d'un recorregut de 32 metres, on s'assoleix el punt de
màxima fondària de la cavitat a – 43,5 metres.
Cavitat
de tipus tectogenètic estructural, enclavada en una diaclasació
tridimensional que afecta els gresos de l'Ilerdià, degut molt
possiblement a l'acumulació dels esforços tectònics del moviment
alpídic.
Coneguda des de temps immemorials
per gent de la contrada, alguns dels quals la van fer servir
d'amagatall durant la Guerra Civil, tot instal·lant una escala de
fusta al primer pou i amb un bloc tapaven l'entrada.
Per referències d'uns estiuejants,
membres de l'ERE-CEC van aconseguir que una persona els acompanyés
l'any 1967, tot iniciant l'exploració. Dues sortides més (1969 i
1973) van servir per completar l'estudi complet de la cavitat.
