La
boca té uns 2 m d'alçada per 2,5 d'amplada que, per un petit graó,
dona accés a una àmplia cambra d'uns 8 m de longitud, 3 m d'amplada
i gairebé 3 més d'alçada. Al seu fons s'obren dos conductes, un de
reduïdes dimensions que queda tancat tot seguit i un altre, que és
la continuació de la zona d'entrada, però que va minvant
considerablement i progressiva les seves dimensions, tant d'alçada
com com d'amplada i que es pot seguir durant uns 7 m fins que es fa
tan estret que impossibilita la progressió.
A
l'exterior, a pocs metres de la boca, hi ha un conducte de sostre
molt baix, amb el pis ple de sediments molt fins i que a poc més
d'un metre ja no es pot avançar.
La
cova ha de ser coneguda i excavada des de fa molts anys, possiblement
dels anys 1940's. Eduard Ripoll fa una breu cita al capítol
d'arqueologia del “Catálogo espeleológico de la provincia de
Barcelona”, editat pel Club Muntanyenc Barcelonès el 1961 i la
inclou dins del grup de cavitats amb restes del neolític. No sabem
quan fou redescoberta per arqueòlegs que, per desconeixement la van
anomenar Cova “X” i encara és citada amb un tercer nom: Cova de
les Penyes Roges de Clivilleres (veure: invarque.gencat).
El
1985 va ser excavada per membres de l'AECC de Mediona i també s'han
detectat excavacions de furtius.
Bibliografia
Rafecas,
Eduard (1995).- Mediona.
Guia d'esports a la natura.
74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.
Dades
actuals, topo2020 i fotografies, extretes del web: espeleodijous.cat
. Apunt
del 16-3-2020 Dades: Pere Cantons i Jordi Perera.
