CAN MAS, COVES Nº2-3 DE

Una àmplia balma dóna pas a un conducte en la seva part Oest d'11 metres de recorregut i una alçada mitja de 2,50 metres. En direcció Est, trobem un altre conducte paral·lel de sostre baix i 6 metres de recorregut, seguint la balma en direcció Est, trobem un ampli conducte que finalitza en un pou ascendent de 2,25 metres que comunica amb la cova que es troba més a l'Est d'aquesta. Seguint el cingle per l'exterior una quinzena de metres, trobem l'àmplia boca que dóna accés a una galeria d'uns 14 metres de recorregut amb unes formes d'erosió espectaculars, al fons a l'esquerra trobem el pou que comunica amb la veïna cova
La seva gènesi és bàsicament producte de l'erosió eòlica sobre els gresos vermells del buntsandstein (Triàsic), del tot similar a la de les veïnes balmes de Bruguers (Gavà). Presenta les peculiars formes alveolars d'aquest tipus de “taffoni”.

N. Font i Sagué, a la pàgina 148 del seu Catàlech (1897) cita textualment:


Torrelles de Llobregat. 144) Coves de Can Mas.- Són varies y estan situades en la montanya qu'ils dóna nom.


Posteriorment aquesta cita és recollida per Faura i Sans (1909) i encara més tard, per Llopis Lladó en les primeres edicions dels mapes de l'Ordal d'Editorial Alpina. Malgrat això, no es donen dades d'aquestes cavitats.
No és fins l'abril de 2018 que un company excursionista ens parla d'unes coves espectaculars a Torrelles de Llobregat. Una simple consulta per internet a diferents blogs i rutes excursionistes (wikiloc) ens donen notícia i imatges d'unes coves excavades en els gresos triàsics i situades per damunt de Can Mas. La gran majoria d'aquestes referències les anomenen Coves de Can Riera (prenent com a referència la casa situada no gaire lluny, però en el terme municipal de Cervelló). Altres també les anomenen Cova Vermella i Cova Bonica.
No hi ha dubte que aquestes curioses cavitats, molt conegudes des de fa temps pels excursionistes, no són altres que les citades per Font i Sagué fa més de 120 anys.

1. 
   Font i Sagué, N.(1897).-”Catàlech Espeleològich de Catalunya”. Butll. Cent. Exc. Catalunya (27):148. CEC. Barcelona

• 
  Coordenades, situació, dades, topografia i fotografies aportades per Martí Romero i Francesc Rubinat (ERE-CEC).