Situació
Pugem
per la Martinenca (entre la Ràpita i les Cases d'Alcanar) en busca
del Mas de Lluco, un metres més amunt prenem el camí de la dreta,
el Camí dels Bandolers en direcció nord i el seguim un quilòmetre
aproximadament fins a un replà on es creuen diferents camins, podem
deixar aquí el cotxe. Prenem el camí que puja decidit cap a la
serra. A la dreta del camí ample apareix un sender poc marcat que va
cap al barranc de la nostra dreta, baixa al fons per creuar-lo i puja
per l’altra banda. Davant tenim com a referència les restes del
Mas de Vilero.
Seguim
remuntant aquest caient de la lloma fins a ser al capdamunt. Ara el
sender, perpendicular a la serra, planeja i puja seguint el crestall.
A l'esquerra tenim el gran barranc del Bassiol i a la dreta el racó
de les Ferreries on podem distingir, lluny, les restes del Mas del
Llop o la caseta de Paletes. En suau pujada anem guanyant alçada.
El
tram final s'enfila més decidit fins arribar a l'encreuament amb el
sender que va a la font del Bassiol, a l'esquerra, o a la cova de
l'Hedra, a la dreta.
Al
fons del barranc del Bassiol, distingim el sostre de l'antic mas dels
Bardins, completament col·lapsat per la vegetació.
El
nostre objectiu el tenim enfront: al mateix crestall de la lloma per
on hem pujat s'eleven abruptes dos o tres faixes de cingles. Hem de
guanyar la base del més alt.
Aquí
comença la part realment complicada: no hi ha sender i la malesa ens
barra el pas; només les traces de corriols de porcs senglars ens
deixen petites escletxes entre el coscoll i les argelagues per
remuntar. A la base del primer cingle cal anar per la dreta per
salvar el primer esglaó. Un cop dalt, superem el segon anant per
l'esquerra del ressalt, cara sud, on la vegetació més baixa ens
permet avançar...
Un
cop a la base del tercer, i més alt, cal tornar cap a la dreta per
bordejar la base de roca i “emprendre” un flanqueig difícil
entre arbusts molt alts i tancats d'arçot i coscoll cap a una
clariana, al costat de quatre o cinc pins. A l'esquerra el cingle, a
la dreta i a sota, ens queda la cova de l'Hedra.
Cal
fixar-se, mirant al cingle de la dreta, en un punt on el cingle perd
la continuïtat, per on sembla que es podria accedir. Fa una raconada
molt arbustiva: és on està la cova.
Accedim
a dures penes al mateix racó entre grans roques i al davant, darrera
d'una espessa vegetació, entre grans margalloneres i arítjols,
s'obre la boca, en pendent avall, de la
cova de la Cantarella.
